Un espurnejant sainet d'època de Maria Aurèlia Capmany al TNC

Vent de garbí i una mica de por fou estrenada per l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG), de la qual formava part Maria Aurèlia Capmany, al Palau de la Música el 1965 sota la direcció de Ricard Salvat i el 1968 al Romea en forma de teatre musical amb un excels repartiment en el qual figuraven, entre d’altres, Carme Sansa, Maria del Mar Bonet, Rosa Maria Sardà i Montserrat Roig.

L’obra és una paròdia crítica de la burgesia catalana al llarg de tres estius en anys de greus conflictes socials: les conseqüències del Maig del 68 a Cadaqués, les vespres del 18 de juliol del 1936 a Sitges i la Setmana Tràgica del 1909 a Caldetes. L’obra no amaga el seu ascendent brechtià, ja que va ser l'Escola Adrià Gual, la introductora del teatre de Bertolt Brecht a Catalunya. Té, doncs, aquest vessant didàctic reforçat per una completa contextualització dels moments històrics, a més d’un pròleg i epíleg al voltant de l’escriptora.

El 'dolce far niente' de la burgesia

Aquesta nova i dinàmica versió d’Albert Boronat i Judith Pujol –dirigida per ella– segueix la pauta de teatre musical, si bé servint-se de músiques populars del moment, en una proposta que ret homenatge a l’escriptora. I a fe que l’embolcall de la música, les cançons, gravades o en directe, escauen a un sainet que ha perdut bona part de la seva força crítica però que conserva les espurnes i l’humor d’una agradable comèdia d’època. Capmany deixa palès que ja es pot ensorrar el món que la burgesia no canvia el seu dolce far niente. Ho fa amb un grup de característics benestants que per moments s’acosten a les maneres “cubaneres”. Hi trobem des de l’ultraconservador fins al dandi faldiller, des del poeta del moment fins a la senyoreta enamoradissa o l’empresari català que parla en castellà, tots ells lleugerament contraposats a la precarietat dels qui els serveixen.

En un funcional i força neutre espai escènic (Víctor Peralta), Judith Pujol debuta al TNC tot assolint el repte de donar vida a la comèdia a base de cuidats moviments, fraseigs coreogràfics, un magnífic vestuari (Giulia Grumi) i una bona direcció dels intensos vuit intèrprets (David Anguera, Laura Aubert, Alba Florejacs, Àurea Márquez, Miquel Malirach, Albert Mora, Míriam Moukhles i Joan Solé), fregolistes i cantants que no deixen en cap moment l’escenari. Ben segur que amb uns dies de funció millorarà el ritme d’una comèdia que té com a cim el fantàstic retrat de grup del 1909.