Els espectadors de teatre són d'esquerres

Girona"Hi ha algú de dretes?", demana l’actriu Diana Gómez. I a la Sala La Planeta de Girona ningú aixeca la mà. I algú que s’abstingui? I el director del Festival Temporada Alta, Salvador Sunyer, aixeca la mà. "Un estudi europeu diu que el 42% dels joves per sota dels 36 anys preferirien la dictadura a la democràcia! Quants n’hi ha entre nosaltres d’aquesta edat?", inquireix Gómez. Ben pocs aixequen la mà.

Tot plegat era una mena d’agit prop de l’obra de Lali Álvarez GarrigaUn rellotge a la finestra, que es va proclamar guanyadora del XIII Torneig de Dramatúrgia de Temporada Alta per decisió popular enfront de Per tot allò que ens uneix de Sergio Baos en una entretinguda vetllada pugiteatral (l’espai escènic és un ring) presentada per la daurada papallona de Marta Aran.

Dues obres amb referències polítiques, però de to molt diferent. La de Baos és un sarcasme sobre l’honestedat d’un partit de dretes que de cara a les pròximes eleccions necessita incorporar un gai a la formació per dissimular el masclisme. Una obra ben escrita, amb gags ben mesurats que van procurar força riures satisfets, en molta part gràcies a l’exultant interpretació de Carles Martínez com a pobre diable del partit a qui ni la dona li fa cas i que necessita un càrrec perquè no arriba a final de mes. Un càrrec que el murri del personatge d’Ivan Benet li pot donar... si accepta convertir-se en gai. Apunt, doncs, d’una comèdia amb esquer sexual que fa pensar en El crèdit de Jordi Galceran, que precisament va ser la primera guanyadora d’aquest torneig el 2011. Ja veurem si l’autor, malgrat haver perdut, troba la manera de donar-li més corda i convertir-la en una obra de format estrenable.

La proposta guanyadora és menys divertida, molt més didàctica i tenia el vent a favor tractant-se de l’obra d’una autora interpretada per dues bones actrius, Diana Gómez i Júlia Truyol. El diferencial feminista, em deia la companya de seient que havia votat l’obra de Sergi Baos. A Un rellotge a la finestra, Álvarez confronta la dispersió política d’una universitària anticapitalista de classe mitjana, aparellada amb un anarquista de saló, amb una treballadora de Correus molt menys emotiva, però més conscient dels problemes de la classe treballadora. L’autora (recordem el seu primer èxit Ragazzo) aboca al seu teatre reflexions polítiques tot sermonejant els espectadors. Un teatre socialment compromès que mira de cara a la realitat. Molt emocionada, la guanyadora no va poder dir una altra cosa que "gracies!"