Un espectacle català, escapçat per la guerra entre Israel i Palestina

BarcelonaEl desembre del 2022, la directora i dramaturga Xantal Gabarró va proposar a Amanda Forcadas, Ana Cortiñes i Mariam Bahous que l'acompanyessin a Jenin, al nord de Cisjordània. Malgrat tenir històries de vida completament diferents, totes tres eren dones de classe obrera que vivien al barri del Raval. A Jenin van conèixer Rania Wasfi i Israa M. Awartani, dues dones palestines que treballaven al camp de refugiats de la ciutat, així com el director artístic de la companyia The Freedom Theatre, Ahmed Tobasi. D'aquella trobada va néixer Jenin feat. Raval, un projecte de teatre documental de La Material Teatre i The Freedom Theatre que compta amb el finançament del Servei Civil Internacional i que, fins al 22 de setembre, es podrà veure per segon cop al Teatre Tantarantana. "El Raval i Jenin són dos territoris en disputa", explica Gabarró, que ressalta que no han caigut en "comparacions odioses", sinó que a través de les històries de les cinc dones aborden qüestions com "l'arrelament a l'espai físic, el sentiment de pertinença a un lloc, la capacitat de resistència i la construcció del gènere en dones que han crescut en contextos desfavorables".

La dramaturga, que ja havia viatjat a Palestina el 2017 per gravar el documental Saber Sumud Palestina (disponible a 3Cat), també ha tingut en compte connexions "més directes" entre els dos territoris: "La tanqueta d'aigua que van treure els Mossos d'Esquadra durant les protestes d'Urquinaona del 2019 l'havia comprat la Generalitat a Israel el 1994. I molts dels fons voltor que desnonen la gent del Raval són israelians. Aquí ens roben les cases i allà la terra". "Jo em vaig criar al Raval, però fa uns anys vaig haver de marxar-ne per culpa de la gentrificació", afegeix l'actriu Amanda Forcadas. "El Raval es veu amenaçat per l'Ajuntament de Barcelona", diu Gabarró. La directora explica que han volgut citar l'ARA a l'Antiga Massana perquè, a part de ser "un dels escenaris de l'obra", és "un espai sota control popular on la classe treballadora s'organitza de mil maneres diferents". "Senyor Collboni, l'Antiga Massana també és un espai de cultura a Barcelona", reclama.

Mustafa Sheta, en detenció administrativa

Jenin feat. Raval es va presentar el juny del 2023 al Teatre Tantarantana de Barcelona i, teòricament, tres mesos després també s'hauria d'haver estrenat al Festival Feminista de Jenin. "Era un espectacle pensat perquè es pogués representar simultàniament a tots dos llocs, només amb les actrius locals, que interpreten a la vegada el seu paper i el de les dones de l'altre país", explica Gabarró. L'estrena a Jenin, però, va quedar escapçada per l'esclat de la guerra: "Aquell estiu la ciutat va patir un dels atacs més greus des de la Segona Intifada del 2002 i una part del teatre va quedar destrossat. Vam decidir deixar-ho per al gener del 2024, però ja no vam poder començar a assajar".

A partir de llavors, The Freedom Theatre s'ha vist greument afectat pel conflicte. "Els projectes artístics que volten per tot el món, que internacionalitzen el conflicte, són vistos com un target que cal perseguir", explica Gabarró. El director executiu de la companyia, Mustafa Sheta, està en detenció administrativa des del desembre del 2023. "La detenció administrativa és una de les armes repressives més macabres d'Israel. Et poden empresonar sense dir-te per què i es pot prorrogar in aeternum. Des de fa mesos, ningú sap pràcticament res del Mustafa, ni tan sols la seva família", explica la dramaturga.

L'escalada del conflicte condiciona la recepció de l'obra? "Jo crec que continua tenint la mateixa lectura –diu Forcadas–. L'obra retrata precisament el nivell de repressió que hi ha hagut durant molts anys, que serveix per entendre com hem arribat al genocidi actual".

"La classe obrera també tenim dret a la bellesa"

"Des del principi vaig tenir clar que volia treballar amb actrius no professionals i de classe treballadora –explica Gabarró–. No pas per aconseguir més veritat escènica ni per cap motivació artística, sinó per una raó política. Estic convençuda que el teatre té codi postal i la classe obrera en produïm massa poc. També tenim dret a la bellesa. Està molt bé que es facin espectacles amb missatge social, però el més important és que siguem la classe obrera qui pugem a l'escenari a explicar les nostres històries. No volia que aquestes dones servissin només com a inspiració i que després vinguessin actrius famoses a donar-los veu".

"Ara es fan moltes obres sobre persones pobres que pateixen, que tenen vides interessants, però la majoria estan escrites per homes superfamosos que han sigut directors de teatre tota la vida", diu Forcadas, que creu que "hi ha molta confusió amb l'etiqueta de «teatre social», que no vol dir simplement posar en escena una persona racialitzada, o sense recursos o maltractada". "La gent se sorprèn molt del nivell artístic que té aquesta obra, perquè no s'ho esperen", explica l'actriu. I Gabarró afegeix "Fa molts anys que em dedico al teatre amb col·lectius i estic molt obsessionada amb no renunciar a l'excel·lència artística".