'Escape room 2': perseguint l'estela de l'èxit

200.000 espectadors i la taquilla que els acompanya. Produccions en altres països. I fins i tot una pel·lícula. L’èxit de la primera entrega d’Escape room és inqüestionable i segur que un argument de pes per reincidir-hi. Aquí cal sumar-hi la demanda del públic, segons diuen Joel Joan i Hèctor Claramunt, artífexs de la qüestió. No han pogut resistir-s'hi, és clar. Però les segones vegades –no en direm seqüela– tenen el perill de repetir un esquema sense aportar gairebé res de nou, fins al punt que, a risc de caure en l'espòiler, direm que no cal ser endeví per esbrinar qui és el responsable del perillós joc al qual s’enfronten, de nou, les dues parelles protagonistes. 

Aquest Escape room 2 supleix amb una impactant escenografia (Enric Planas) i trucs de màgia la poca consistència dels gags, en un text que reincideix en els mateixos temes que treien el cap a la primera entrega. És clar que això tant se val, perquè en aquest joc teatral el que importa és el ritme de la disbauxa i clavar els gags per sobre de l'esquemàtic argument i la trama. Tot plegat transcorre obviant, per exemple, que es faci servir sense cap explicació un muntacàrregues que a l'inici ens han dit per activa i per passiva que estava malmès.

El broc gros i un guirigall poc controlat

En aquesta segona entrega, que fins i tot fa una picada d’ullet a una possible tercera, l’Edu (Joel Joan) i la Marina (Paula Vives) escalen fins al bar de l’última planta d’un edifici on els han convidat a sopar. Allà es trobaran la Vicky (Agnès Busquets) i el Rai (Borja Espinosa). Després d'una introducció massa llarga s'abocaran a un soterrani –per mitjà d'un gran canvi escenogràfic–, on un malvat de còmic jugarà amb ells sota pena de mort.

A l'espectacle s’imposa el broc gros i un guirigall poc controlat, tot explotant les contradiccions dels personatges, ja siguin de la feminista Vicky, la cupaire Marina, l’hipocondríac Edu i el fracassat Rai. I, com no podia ser d’altra manera, amb al·lusions iròniques al Procés. Es riu menys, o almenys així ens ho va semblar, però és probable que la proposta segueixi el camí de la predecessora.