Enric Auquer: "Per primera vegada, he entès realment què vol dir donar-ho tot al teatre"

Barcelona¿És possible portar al teatre una novel·la llarguíssima, desordenada i volgudament excessiva com El día del Watusi?L'actor i dramaturg Iván Morales (Barcelona, 1979) s'ha deixat contagiar per l'ambició literària de Francisco Casavella (1963-2008) i ha traslladat a l'escenari les gairebé mil pàgines que narren les aventures de Fernando Atienza, un jove arribista que creix a les barraques de Montjuïc i descobreix, amb una certa desorientació, les diferents cares de la Barcelona del tardofranquisme i la Transició. "Casavella era un geni, tenia molt talent, però al mateix temps va quedar inundat pel llibre, superat per tot allò que podia explicar –diu Morales–. Aixecar l'obra de teatre ha sigut una mica el mateix".

Tot i tenir una llarga trajectòria com a director, Morales ha entomat el projecte amb "una sensació que no havia tornat a tenir" des que va dirigir la primera obra: "És la sensació de fer alguna cosa que no es podia fer, i al veure l'obra pensar que és justament el que volia fer". Després de fer-ne una preqüela al Festival Grec 2023, del 10 d'abril al 5 de maig presentarà El día del Watusi senceraal Teatre Lliure de Gràcia amb Enric Auquer, Guillem Balart, David Climent, Bruna Cusí, Raquel Ferri, Vicenta N'Dongo i Xavi Sáez. Si al Grec van representar Los juegos feroces (2002), el primer volum d'El día del Watusi, ara hi afegeixen dos actes més, que equivalen respectivament a Viento y joyas (2002) i El idioma imposible (2003).

El día del Watusi descriu una Barcelona que, al parer de Morales, ha quedat silenciada pel relat oficial: "La Transició s'ha qüestionat molt, però la mirada de Casavella encara és una mica tabú; parla sense complexos de la lluita de classes i fa un relat quasi grotesc de la construcció dels partits polítics". Enric Auquer, que interpreta el protagonista de l'obra, considera que "Casavella és menys frívol que molts dels discursos d'avui dia": "Té un discurs que acaba sent intel·lectual, amb una reflexió política molt forta, però que sorgeix d'una connexió real amb el carrer, amb gent que no està ni polititzada. No té la intenció de fer un míting".

"Fa un retrat de la ciutat que poques vegades hem pogut veure al teatre –afegeix l'actriu Vicenta N'Dongo–. L'ambient de les barraques, els merenderos, la Barceloneta i l'heroïna, que es va endur tota una generació. És una Barcelona que té certa poesia". Morales s'hi ha aproximat a través dels seus propis records: "Conec bé aquest món. Vaig conèixer el Francis de vista, i tots els personatges de l'obra tenen a veure amb qui soc i d'on vinc. Està bé agafar aquest testimoni i explicar-lo a les noves generacions". Segons N'Dongo, un dels personatges més interessants és la mare del protagonista: "És una dona vinguda de fora, com tants andalusos i murcians, que va haver de cuidar els fills i va poder donar-los una educació". "És un homenatge a totes aquestes dones", afegeix.

"Buscar Déu en un 'afterhours'"

El día del Watusi comença el 15 d'agost de 1971, quan Fernando Atienza encara es mou per Montjuïc, i ressegueix el periple que el porta a la zona alta de la ciutat durant la primera joventut i pels carrers del voltant de la plaça Reial a principis dels vuitanta. "Des d'una infància truncada fins a la destrucció del relat, passant per una mena de pequeño Nicolás", diu Auquer. Segons Morales, l'estructura de l'obra "és com anar-se'n de festa tota una setmana": "Comences amb un concert animat; a la segona part entres en una zona més psicodèlica, com si fossis en una festa a les set del matí, i al tercer acte entres en una rave d'un dimecres a les dues de la tarda en què encara queden quatre arreplegats".

Per construir la posada en escena, Morales s'ha inspirat en els codis de les misses evangèliques que ell mateix ha presenciat a l'Hospitalet de Llobregat. "Són experiències escèniques molt catàrtiques, que aconsegueixen crear un sentiment de comunitat i transcendència", explica. Tot i que "és una obra de text com una casa" –en paraules d'Auquer–, Morales ha "fugit del teatre literari". "Farem una missa watusiana; cantarem, ballarem i tocarem instruments –diu el director–. És com aquesta cosa que tenia el Francis de buscar Déu en un afterhours", afegeix.

"És una obra preciosament imperfecta, és tan viva, llarga i dinàmica que té molt espai per a l'error –diu Auquer–. Tot pot sortir malament, i això porta un risc bonic que sostenim entre tots". I afegeix una confessió: "Després de les quatre hores, acabo molt cansat. Per primera vegada, he entès què vol dir donar-ho tot al teatre".