Emma Vilarasau i el repte de conciliar comèdia i cures

BarcelonaEmma Vilarasau brilla tota ella, somriure inclòs, al cartell de Lali Symon, l’obra de Sergi Belbel que protagonitza al Teatre Romea de Barcelona de l’1 al 30 de juliol. La Lali és una estrella de la comèdia stand up, “a l’americana”, especifica Vilarasau. Però com a la cançó El cantante de Rubén Blades i Héctor Lavoe, ningú li demana com és la seva vida quan baixa de l’escenari, ni la relació amb la mare i la filla, interpretades per Mont Plans i Júlia Bonjoch, respectivament. “L’espectador veurà una senyora que fa monòlegs per al gran públic i què li passa quan deixa de fer-los”, explica Belbel.

Al cor de Lali Symon, un espectacle escrit i dirigit per Belbel i coproduït per Focus i el Festival Grec, hi ha la necessitat de mostrar la dificultat de conciliar la vida personal amb la professional, sobretot quan cal tenir cura dels pares. “Vaig estar amb la meva mare molts anys quan ella s’havia fet gran. És una vivència dura. Plaent també, perquè es crea una relació molt íntima i bonica, però és dur perquè ella se’n va i afrontes la vellesa i la mort –recorda Vilarasau–. Són coses de les quals volia parlar i vaig adonar-me que no només em passaven a mi, sinó que eren comunes en diverses generacions de dones. Dones cuidadores que tenen cura dels pares, a més de fer la feina diària”.

Explica Vilarasau que no li ha agradat mai parlar de la seva privada, però sí que ha volgut compartir l’experiència vital, que és també col·lectiva. Per això precisa que la seva mare no és la mare que interpreta Mont Plans. “Parlem de la mort i de la generació de dones que no han pogut ser el que volien ser i que han tingut fills i filles que sí que han pogut ser-ho. Tot des del punt de vista de la comèdia”, afegeix Belbel.

Mont Plans, una mare potent

“Volíem una mare potent i que es queixés de la merda que li toca viure”, diu Vilarasau mirant una Mont Plans triplement contenta. Per una banda, per compartir escenari amb Vilarasau i Bonjoch. També per coincidir novament amb Belbel i recordar els dies de l’obra El temps de Planck. I la tercera raó de la felicitat és que acaba de ser distingida amb el premi Margarida Xirgu per la seva interpretació a l’espectacle Cadires. “Només puc dir que la vida se’m tira al damunt. Aquests últims dies és com una festa major. De cop i volta, entro a treballar amb el Sergi i l’Emma, per l’amor de Déu! Estic molt emocionada per iniciar aquest nou cicle i només em faltava això del premi! En dono les gràcies i espero complir les expectatives”, diu l’actriu.

Per desenvolupar el paper de la Lali Symon monologuista, “però més irònica que d’acudits”, Belbel i Vilarasau van fixar-se sobretot en el model nord-americà de còmica més gran que la vida. Tanmateix, han comptat amb l’assessorament de Berto Romero. “Vam anar a veure el seu espectacle i ens va agradar molt la seva naturalitat. I ens ha donat uns consells molt interessants”, assegura Vilarasau.