Emma Bovary pren la paraula a la Sala Gran del TNC

BarcelonaEl Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i el KVS, el Reial Teatre Flamenc de Brussel·les, estan d'intercanvi. La temporada 2019-2020 ja van compartir l'espectacle Mrs. Dalloway, una versió del director del KVS Michael de Cock que va conduir la directora del TNC Carme Portaceli, i poc després van donar forma a Bovary, una nova mirada sobre el clàssic de Gustave Flaubert que posa el focus en la relació de parella entre Emma i Charles Bovary. El muntatge va estrenar-se el juny del 2021 a Brussel·les i, gairebé dos anys després, arriba aquest cap de setmana a la Sala Gran del TNC en dues úniques funcions. Amb tres intèrprets a escena (Maaike Neuville, Koen De Sutter i Ana Naqe), l'espectacle està escrit per De Cock i dirigit per Portaceli i es representa en flamenc amb sobretítols en català.

"Tothom qui ha estat en parella es pot reconèixer en Emma Bovary", afirma Michael de Cock, que ha optat per aproximar-se al clàssic de Flaubert des de la intimitat que comparteixen com a matrimoni. El director i dramaturg els col·loca sols a l'escenari, prescindint dels altres personatges de la novel·la, per evidenciar, segons De Cock, "la solitud i la vulnerabilitat" dels protagonistes. Emma Bovary és qui porta les regnes de la peça, que està pensada per reflectir la història "des de la seva mirada i des de la seva ment", però sense que ella l'expliqui, sinó que directament la torni a viure a l'escenari.

"Hem fet una adaptació radical, propera al monòleg interior de Mrs. Dalloway. L'obra arrenca amb la paraula desig pronunciada per l'Emma. Ella diu que l'adora, que n'és víctima i que s'ha de destruir perquè la societat no l'accepta. Ja prediu el seu final, com una tragèdia grega", assenyala el dramaturg, que ha procurat ser fidel a Flaubert en el text, "mantenint la seva poesia". Portaceli subratlla que amb aquesta versió volen plasmar "com ella va ser víctima de les modes, de les novel·les d'amor que llegia" i com, en casar-se amb Charles, "li va caure a sobre una vida d'avorriment i mediocritat". Emma Bovary busca la felicitat fora del matrimoni, a través dels seus amants, dels vestits que compra compulsivament, de l'òpera. Quins paral·lelismes es poden establir entre Madame Bovary, publicada el 1856, amb les joves del segle XXI? Segons Portaceli, el vincle més clar és la pornografia. "Si des de petites consumeixen pornografia i pensen que aquí trobaran el plaer, és evident que la frustració vindrà immediatament i per a elles serà un fracàs absolut", afirma la directora del TNC.

Una soprano sorpresa

El tercer personatge de l'espectacle és un misteri: està interpretat per una soprano en qui l'Emma es veu reflectida quan arriba a l'òpera, on assistirà a la representació de Lucia de Lammermoor. De Cock i Portaceli no volen revelar gaires detalls d'aquesta soprano, però assenyalen que es tracta d'un dels moments més importants de la història. "És un salt a l'abisme per a l'Emma. Ella veu aquella vida, aquell somni que ha estat buscant, i tot es capgira", diu el director. "La soprano dona un joc molt interessant a la història. Quan apareix es fa la màgia, perquè hi ha una identificació molt íntima entre les dues", afegeix Portaceli.

La relació entre el KVS i el TNC no s'acaba amb Bovary. El 19 i 20 de maig el KVS acollirà dues funcions de Terra baixa (reconstrucció d'un crim), que es va estrenar a mitjans de gener a Catalunya. En paral·lel, Michael de Cock prepara una versió de L'alquimista de Marguerite Yourcenar amb intèrprets catalans que s'estrenarà l'11 de maig a la Sala Petita. El director resident al KVS Junior Mthombeni i el dramaturguista també resident al KVS Gerardo Salinas faran una masterclass del 27 al 31 de març a Barcelona que es convertirà en un nou espectacle del TNC. Així mateix, Portaceli i De Cock ja preparen una nova coproducció conjunta de cara al 2025.