Más vale solo que ciento volando. El títol de l’espectacle que Edu Soto porta al Club Capitol de Barcelona entre avui i diumenge és tota una declaració d’intencions. “Després de fer espectacles amb molta gent, em venia molt de gust no haver de consensuar amb ningú”. I això significa que s’ha dirigit a ell mateix i que adequa la gira a una agenda complicada per un munt de compromisos i projectes diferents, des del paper de conductor d’ El paisano, la versió espanyola d’ El foraster de Quim Masferrer, fins a la presentació del seu primer disc amb DeLaRoom, la seva setena “i crec que definitiva” banda de música, ja enregistrat i en fase de postproducció però encara sense títol. Si fa uns anys semblava que per a Edu Soto no hi havia vida més enllà del Neng de Castefa, el personatge que el va catapultar en els programes d’Andreu Buenafuente, ara ha passat a l’altre extrem. Va poder fugir de l’ombra de la criatura abans no l’engolís, i ara fins i tot hi ha fet les paus. “És possible que el recuperi per a un festival de música electrònica que té diverses seus per Espanya”, diu sense voler concretar massa.
I és que Soto era molt amic del Neng, fins que se’n va afartar. “És com quan t’agrada molt un menjar i n’abuses. Després d’haver-ne menjat 4.500 plats, volia passar a un altre menú”. Però ara, de tant en tant torna a tenir ganes de tastar-lo. On no apareix és a Más vale solo que ciento volando, un monòleg que no ho és perquè Soto es passa tota la funció buscant la complicitat (i la implicació) del públic. “Després de tants anys ja sé a qui li ve de gust sortir i a qui no. A vegades fins i tot em costa aconseguir que baixin. A un espectador li vaig acabar posant una cadira perquè continués veient l’espectacle sobre l’escenari. La seva és una proposta 100% còmica, amb un bon marge per improvisar i una pinzellada del Soto cantant: “Hi ha dues cançons, una al principi i una al final”. I diu que ara el que més li interessa és la música.