Édouard Louis puja a l'escenari per “retornar el teatre a la gent”

BarcelonaL'escriptor Édouard Louis (Hallencourt, França, 1992) explica que, fins ara, mai havia pujat professionalment a un escenari. Quan estudiava a l'institut va apuntar-se al grup de teatre "en un intent de buscar alguna cosa que em diferenciés dels altres", relata, i la primera vegada que va fer una improvisació va sentir-se especial. "Fins aleshores era un nen gai, sense amics, rebutjat per tothom. Però aquell dia la gent em va mirar i em va aplaudir. Vaig experimentar un sentiment d'alliberament immens", diu l'autor de llibres com Adéu a l’Eddy Bellegueule (Salamandra, 2015) i Història de la violència (Empúries, 2018).

La seva relació amb el teatre va créixer quan alguns dramaturgs van decidir adaptar-ne les obres a l'escenari, i des del 2020 ha pres una altra dimensió. El director alemany Thomas Ostermeier va proposar-li de traslladar el llibre Qui va matar el meu pare (Més Llibres, 2019) al teatre i que el mateix Louis en fos l'únic intèrpret. L'espectacle va estrenar-se al Théâtre de la Ville de París, ha voltat per Europa i ara arriba al festival Temporada Alta amb dues funcions, una demà i l'altra diumenge, al Canal de Salt. Més enllà del reconeixement del públic, Louis explica que també hi ha una continuïtat entre la seva homosexualitat i el teatre. "Com a noi gai sempre vaig sentir que havia de fer un rol, ser més masculí, jugar a futbol, beure cervesa. Tota la vida he estat un actor forçat", subratlla.

El trencament amb la família

A Qui va matar el meu pare, Louis s'endinsa en la figura del seu progenitor, un escombriaire homòfob i d'extrema dreta amb qui va estar molts anys sense mantenir-hi relació. "Vaig marxar de casa quan tenia 15 anys perquè detestaven l'homosexualitat. Vaig començar a treballar en un forn a les nits, dormia a casa els amics. Durant molt de temps vaig decidir mantenir una vida separada de la seva, volgudament", diu Louis. A l'obra explica com, anys després, el pare va trucar-li plorant. "Havia llegit els meus llibres i em va dir que estava orgullós de mi", recorda l'escriptor.

Aquella trucada va ser el detonant per refer els ponts entre ells dos, però quan Louis va trobar-se cara a cara amb el seu pare va veure un home "completament destruït": estava connectat a una màquina per respirar i gairebé no s'aguantava dret. "El seu cos no podia més per culpa del lloc que la societat l'havia fet ocupar durant anys, el d'un home de classe baixa sense accés a la sanitat", explica. Ara l'escriptor situa aquesta història a l'escenari per reclamar una societat més justa i fer evidents les desigualtats socials. "Sartre deia que la burgesia, en algun moment de la història, va robar el teatre al poble. Jo vull retornar el teatre a la gent", assenyala. El muntatge és, doncs, "un acte polític" que busca "confrontar el públic" i "situar l'existència dels obrers en espais burgesos com ara un escenari".