Blanca Bardagil acaba de fer trenta anys i sap que el seu futur com a dramaturga és ple d’incerteses. Que no es dona prou suport a la creació contemporània, no s’hi destinen gaires diners i falten sales disposades a acollir-la. Però porta una bona ratxa i acaba d’estrenar Les cigonyes venen de Tailàndia, el seu segon espectacle, uns mesos després de Llibres per cremar. I el més sorprenent és que li van proposar data d’estrena just l’endemà d’acabar el text. Bardagil, que és també directora, torna així aquests dies al Teatre Maldà amb una obra escrita a mida de la companyia Els McGregor sobre la família, la imposada, d’una banda, però, també, la que un es treballa.
“La família, l’herència i les venjances són temes recurrents en les meves obres”, diu Bardagil, per a qui l’escriptura no és una elecció sinó un fet inevitable. A Les cigonyes venen de Tailàndia parla de quatre personatges al voltant de la trentena: dues germanes, el marit d’una d’elles i l’amic de tota la vida, que ha donat el seu esperma perquè la germana sense parella pugui ser mare soltera. Tots necessiten tirar endavant després de diferents pèrdues: amors, pares, feina..., i lluitaran per aconseguir-ho fins a les últimes conseqüències. Però el joc que emprenen per diversió, “Et dic dues veritats i una mentida i has d’endevinar quina és quina”, transformarà una situació inicial innocent i fins i tot còmica en un thriller. “La família és allò que et ve donat, però també la gent que tries perquè formi part de la teva vida. Et donen amor, protecció, implicació, i alhora hi pots trobar el retret, la sobreprotecció, el qüestionament de les teves decisions i fins i tot l’odi i la violència”, diu Bardagil. Les cigonyes venen de Tailàndia es titula així perquè, malgrat que sempre s’ha dit que aquests ocells venen de París, res és tan senzill, tan proper, tan plàcid. L’obra estarà en cartell fins al 8 de juliol.