'Dirrrty boys': història de l'assassinat inexplicable d'un nen de dos anys

Hi ha crims inexplicables. Crims sense mòbil. Però segur que la mort d’un nen de dos anys a mans de dos nens de deu és un dels més inexplicables de la història criminal. Va passar el 12 de febrer de 1993 al barri d’Anfield, a Liverpool. Van trobar el cos trossejat de James Bulger a les vies del tren. L’assassinat va provocar un esclat d’ira a la ciutat anglesa, i posteriorment l'estupefacció quan van detenir els dos menors autors del crim.

A més de les nombroses portades dels mitjans de comunicació, especialment del tabloide sensacionalista The Sun, el cas James Bulger va donar peu a una pel·lícula el 2017, a un llibre, a un documental i a un curtmetratge, Detainment, seleccionat el 2019 com a candidat a l'Oscar que va originar una campanya mediàtica de la mare del petit James perquè el film fos retirat d’un premi que finalment no va guanyar.

La proposta escènica que comanda la jove directora Àgata Casanovas sobre un text de Gerard Guix arrenca justament al voltant del productor i el director d’aquest curtmetratge en una dramatització de la història d’aire clarament documental –que no de teatre document–. Un seguit d’escenes curtes al llarg de més d’hora i mitja reconstrueixen la vida dels dos nens a la institució penal per a menors, el posterior alliberament quan tenien 18 anys i, sobretot, les amargues conseqüències que durant trenta anys el seu acte els va originar.

La dramatúrgia, trenada amb una eficaç i exhaustiva immersió en els referents de tota mena que els fets van provocar al llarg dels anys, aposta per segmentar el relat amb elements narratius que introdueixen les escenes més dramàtiques servides en un magnífic tour de force d’energia i passió pels dos protagonistes. Certament que els joves Martí Cordero i Sergi Espona mostren unes capacitats interpretatives, a més d’una excel·lent dicció digna d’elogi que els pot obrir molts portes, tot i que la direcció d’Àgata Casanovas hauria d'haver contingut una miqueta, només una miqueta, els excessos histriònics en certs moments.

Ni en el seu moment ni en aquesta dramatització teatral s’arriba a saber el perquè de l’horrible crim ni tampoc per què es va poder jutjar com a adults dos nens de deu anys. Només s’apunta que els assassins eren fills de famílies d’estructurades.