La reinvenció és el seu estat vital. El bailaorIsrael Galván (Sevilla, 1973) fuig de la repetició i la rutina com l’agorafòbic de les terrasses d’estiu. Cul de mal seure, l’artista imprevisible que ha incorporat el flamenc a la categoria de dansa contemporània va anunciar que Fla.Co.Men, el seu espectacle anterior, era una peça frontissa cap a una dimensió desconeguda. Ara ja hi és, i s’ho ha muntat tan bé que li ha sortit un sarau amb amics. O com a mínim, això és al que s’assembla la peça, que ha titulat La fiesta. Es va estrenar al maig a Àustria i dilluns i dimarts que ve la porta al Grec. Ha arreplegat un grup nombrós dels seus artistes més afins i més admirats, del cant i la guitarra, del Niño de Elche al trinomi dansa-teatre físic- butho de la japonesa Minako Seki, passant per la veu de la tunisiana Alia Sellami. I els ha demanat que siguin ells mateixos. Galván, qüestionat i menystingut en els seus inicis per voler buscar la seva pròpia veu, fora de la zona de confort de tradicions i purismes, vol que La fiesta sigui una polifonia de personalitats. Llibertat absoluta per mostrar el talent. El flamenc com a amfitrió de mil formes d’expressió artística.