El dilema d'un matrimoni d'ancians que no saben a qui regalar una col·lecció molt valuosa

Barcelona"Ningú mor tan pobre per no deixar res darrere seu", deia Blaise Pascal. "Això també val per als records, encara que aquests no sempre trobin algú que els vulgui heretar", afegia Walter Benjamin. Donant veu a aquests dos pensadors, el dramaturg madrileny Juan Mayorga sintetitza la temàtica principal de l'espectacle La colección, que es va estrenar al Teatro de La Abadía de Madrid i que del 3 al 29 de setembre es podrà veure al Teatre Romea de Barcelona. Els actors José Sacristán i Ana Marzoa encarnen una parella que, ja al final de la vida, es plantegen a qui llegaran la col·lecció que han creat conjuntament durant més de cinc dècades de matrimoni. "Van començar la col·lecció fa molts anys, quan van veure un objecte a l'aparador d'una galeria de Tòquio i el van voler comprar perquè van pensar que seria el record d'una tarda feliç", explica Mayorga.

Segons el dramaturg, el dilema de l'obra no té tant a veure amb els objectes que ha anat acumulant la parella d'avis, com sobretot amb la transmissió d'uns valors culturals. "Per als protagonistes no és una col·lecció qualsevol, sinó que a través d'aquests objectes han intentat recollir tota l'escala de l'experiència humana", diu el dramaturg. "No guarden només coses físiques, sinó moments, formes de vida i sentiments", afegeix Sacristán, que creu que "tots som depositaris del que s'ha viscut abans de nosaltres i, al mateix temps, transmissors de les nostres vivències" a les generacions futures.

Més enllà de la ficció, Marzoa reconeix que ha connectat amb el text en un sentit molt personal. "Mayorga em va trucar en el moment més difícil de la meva vida, perquè acabava de perdre la persona que més estimava del món, que era un musicòleg que havia acumulat milers de llibres i instruments", explica l'actriu, que descriu aquest projecte escènic com "un salvavides". Sacristán, que aquest setembre complirà 87 anys, també s'ha sentit còmode amb aquest paper. "És un gran col·leccionista de programes de cinema i teatre, fotografies i cartes que donen fe d'una vida molt rica", explica Mayorga.

"Passar el testimoni"

El repartiment també compta amb Zaira Montes i Ignacio Jiménez, dos grans noms del panorama teatral que interpreten, respectivament, una col·leccionista que es proposa com a hereva potencial i "un personatge enigmàtic que ensenya més pel que calla que pel que diu", explica Mayorga, que precisament va dedicar el seu discurs d'entrada a la Reial Acadèmia Espanyola a la importància del silenci en el teatre, una qüestió present de manera latent en molts dels seus muntatges, com Hamelin, La tortuga de Darwin i El chico de la última fila.

Segons Montes, el text de Mayorga l'ha portat a reflexionar sobre "la necessitat de passar el testimoni" en el món de les arts escèniques. "Estem treballant amb Sacristán i Marzoa, recollint la seva saviesa, i espero arribar algun dia a la seva edat i ser jo qui pugui transmetre el llegat a uns actors més joves", explica l'actriu. En aquest sentit, Mayorga, tot i ser conscient que el seu ofici treballa amb material efímer, creu que "el lloc del teatre és la memòria dels espectadors".