'El día del Watusi': grans interpretacions per a una notable adaptació

Tres actes i quatre hores i mitja de teatre per bolcar sobre l’escenari l’aclamada novel·la de mil pàgines de Francisco Casavella amb resultats força engrescadors gràcies a una àgil direcció i unes colpidores interpretacions. I amb les entrades exhaurides.

El dia del Watusi és una mirada sobre la Barcelona dels anys setanta als noranta del segle passat a través de la vida de Fernando Atienza des que era petit fins a la maduresa. Una mirada en tres actes o episodis que arrenca a les barraques de Montjuïc amb el crim de la filla del capo, cosa que obligarà el protagonista i la seva mare a abandonar la muntanya. Assentat ja en una porteria dels voltants de la Sagrada Família, en el segon acte Fernando Atienza caurà sota el vassallatge d’un grup d’arribistes que volen aprofitar-se de l’arribada de la democràcia a Espanya. Però el Partit Lliberal Ciutadà en el qual s'enrola és una cova de pocavergonyes del qual haurà també d’escapar submergint-se en els anys difícils de la Barcelona del fervor musical i de l’epidèmia de la droga dura.

L’adaptació del mateix director, Iván Morales, l’encerta plenament en la primera escena recreant el món de pobresa i delinqüència de les casetes de Montjuïc i on brillen les magnètiques interpretacions d’Enric Auquer i el robaescenes Guillem Balart, secundats per un treball de molta força i complicitat de la resta del repartiment al qual Vicenta Ndongo aporta una magnífica serenitat. És a la segona escena on la funció perd la força de l’arrencada. L’intent de síntesi de la Transició espanyola de l’original queda aquí dispersa i anecdòtica, vorejant la mera caricatura. Tampoc ajuda el fet que la punyent construcció física del personatge de David Climent com a manipulador de consciències no tingui correspondència en la seva dicció, un problema que la direcció de Morales, per altra part precisa i imaginativa, hauria de corregir. Afortunadament, el tercer acte recobra el pols i el ritme amb una immensa i esglaiadora Raquel Ferri, que amb un frec a frec amb l’imponent Auquer recupera les bones sensacions i condueix l’espectacle al final climàtic que fa aixecar els espectadors de la cadira.

El día del Watusi és, doncs, un espectacle molt recomanable que desborda esforç i qualitat, però que lamentablement només estarà dinou dies a l’escenari del Lliure de Gràcia, sense possibilitat de prorrogar, segons ens han dit. Esperem que la nova direcció resolgui amb més encert aquestes disfuncions.