Desmuntant la tragèdia de Hamlet
Christiane Jatahy ofereix al Grec una proposta plena de bellesa però buida de contingut
- Una creació de Christiane Jatahy
- Teatre Lliure
- 24 de juliol del 2024
Les propostes de la directora brasilera Christiane Jatahy, que fins ara només havíem conegut gràcies al festival Temporada Alta de Girona, s’aixequen des de la hibridació de llenguatges artístics i van a la recerca de les ressonàncies contemporànies dels textos clàssics (La senyoreta Júlia de Strindberg, Les tres germanes de Txékhov, Macbeth de Shakespeare) o de creacions sobre temes actuals amb fort contingut sociopolític (com el racisme al Brasil actual a Depois do silencio o l'odissea tant dels immigrants al Mediterrani com dels pobles indígenes al Brasil a O agora que demora, inspirada en la d'Homer).
Res d’això no hi és, en aquest Hamlet. En els plecs del temps, una versió molt lliure que conserva els trets fonamentals de l’argument dins un text de collita pròpia i esquitxat de fragments d’altres autors (Heiner Müller, Virgínia Woolf). La mirada de la directora vol ser profundament femenina: Hamlet és una dona. Com canvien les relacions amb la resta de personatges i sobretot amb Ofèlia i Gertrudis? Doncs la veritat és que ben poc, més enllà de prolongar les converses del príncep amb la seva mare i que aquesta li prepari el sopar.
El que sí que canvia la versió de Jatahy és el gènere de l’obra. Desapareix la tragèdia i la trama esdevé una successió de moments vistosos sense tensió dramàtica amb una omnipresent Hamlet (magnífica Clotilde Hesme) envoltada d’uns personatges que deambulen pel meravellós loft de disseny. Un deliberat joc anticlimàtic farcit d’accions que per moments deriven cap a la comèdia.
Però a més de la paraula -molt ben dita per tots- hi ha la imatge fílmica. Superb inici, amb una projecció de la festa dels casaments de Claudi i Gertrudis i l'aparició del fantasma de Hamlet en primer pla en un tul que cobreix tota la boca de l’escenari. Una proposta estèticament brillant i amb interpretacions sòlides però buida de contingut.
Aquest Hamlet que filma amb un mòbil qüestiona el seu dubte vital (no és tan difícil matar) mentre al televisor uns tancs disparen sobre els edificis i Fortinbras ja ha matat 20.000 enemics.