Deixalles, fongs i microscopis per captar nous públics al TNC

BarcelonaEl Teatre Nacional de Catalunya (TNC) estrena el 15 de juny un nou festival que transformarà l'espai en un laboratori d'experimentació escènica i artística. Amb l'ecologia com a eix vertebrador, el festival ZIP portarà al TNC una instal·lació escènica on els espectadors podran deixar els seus fongs i veure'ls créixer, una acció poètica a partir de la ferralla d'un cotxe, una peça de dansa feta a partir de microscopis i una videoinstal·lació sobre les persones que recullen deixalles dels contenidors per revendre-les. Comissariat per Judith Pujol, el ZIP reunirà artistes com Societat Doctor Alonso, PSiRC, Elena Córdoba, Xesca Salvà i Marc Villanueva Mir.

El festival és una iniciativa de la directora del TNC, Carme Portaceli, que va posar en marxa quan dirigia el Teatro Español de Madrid i que ara ha importat a Catalunya. La voluntat és "obrir el TNC a creacions més híbrides, que contribueixen a fer evolucionar el llenguatge escènic i que sovint són difícils de programar als teatres públics", diu Portaceli. El ZIP durarà cinc dies i combinarà les propostes escèniques amb jornades de debats, xerrades i laboratoris. També acollirà una trobada entre joves espectadors d'arreu d'Europa i públic d'Escena 25, el programa de teatre per joves de la Generalitat. El festival està pensat perquè els assistents participin en més d'una proposta, i per això es pot comprar un paquet de cinc entrades a 25 euros. Aquestes són les propostes més destacades del ZIP:

Els cossos dels espectadors són els grans protagonistes d'aquesta proposta. Hammamturgia crearà diferents atmosferes a la Sala Gran del TNC per explorar com els cossos del públic canvien en entorns i condicions diferents. La peça vol generar una relació simbiòtica entre espectadors, creadors, espai i obra a partir de la teoria de l’endosimbiosi de la biòloga Lynn Margulis.

La companyia PSiRC va iniciar fa un temps una saga escènica formada per diversos episodis que s'han anat representant pels escenaris del país. Ara en porta dos més al TNC que reflexionen sobre la fi de l'espècie humana a partir de la mitologia clàssica. També vol recollir a través de Telegram les propostes dels espectadors a la pregunta: quin gest faries si fossis l'últim ésser de la Terra?

Un grup de voluntaris desmuntarà durant cinc dies un cotxe de segona mà per desplegar-ne totes les peces. Amb aquesta acció, Rosa Casado i Mike Brookes volen mostrar què pot quedar d'un vehicle en desús i quins residus poden tenir altres utilitats. Durant el procés l'atmosfera hi entrarà en contacte a través de la pols generada i el seu desplaçament.

Una companyia de ballarins encapçalada per Elena Córdoba ha estudiat la vida microscòpica de les plantes per convertir-la en moviment humà. Mitjançant projeccions de les molses, fulles i flors observades, els intèrprets de l'obra Y pareceremos árboles faran que els seus cossos es tornin verds i es converteixin en arbres.

Després d'estudiar la vida microscòpica a Paramecis i meteorits, el duet format per Xesca Salvà i Marc Villanueva Mir vol explorar ara el creixement dels fongs en directe. Ho faran amb una placa de dos metres instal·lada als Jardins de la Sala Tallers on els espectadors podran deixar els fongs que porten a les mans. La instal·lació mostrarà com creixen amb el temps i acabarà amb un concert de música electrònica.

¿Els humans estem fets per sobreviure en comunitat i en harmonia amb l'entorn? El Laboratorio de Pensamiento Lúdico posarà a prova les persones amb un joc en què, per evitar la mort, els jugadors s'hauran d'emparentar amb altres espècies. La supervivència no serà fàcil: haurà d'anar lligada a mutacions, hibridacions... i extincions i sacrificis.

El 2012 van augmentar un 83% els cotxes de luxe, i arran d'aquella notícia Elisa Martínez va decidir crear una videoinstal·lació sobre com en paral·lel han proliferat les persones que recullen ferralla a Barcelona. La peça, que es va estrenar el 2013, parteix de l'eslògan de Mercedes Benz "The best or nothing" (El millor o res) per evidenciar com encara ara el vehicle s’entén com un símbol de masculinitat i d’estatus.