Dagoll Dagom diu adeu als escenaris amb un musical d'"alt risc"

BarcelonaDagoll Dagom plega veles després de gairebé 50 anys encapçalant la producció de teatre musical en català. Per acomiadar-se, la companyia ha decidit "no instal·lar-se en la comoditat" sinó apostar "per un projecte d'alt risc, amb un nou llenguatge que no s'ha fet mai a Catalunya", afirma la productora i únic membre fundador en actiu de la companyia, Anna Rosa Cisquella. Avesada a traslladar a l'escenari clàssics catalans d'autors com Mercè Rodoreda i Àngel Guimerà, Dagoll Dagom dirà adeu amb un autor que tenia pendent, Santiago Rusiñol, de qui han adaptat L'alegria que passa des d'una mirada contemporània. L'espectacle està codirigit per Marc Rosich (text i escena), Andreu Gallén (música) i Ariadna Peya (coreografia) i s'estrena dilluns vinent al Teatre Poliorama.

L'alegria que passa és un text curt, d'uns 25 minuts de durada, que explica l'arribada d'una companyia de varietats en un poble gris i com sacsegen l'existència dels seus habitants. Dagoll Dagom ha eixamplat el text i n'ha fet créixer alguns personatges fins a construir un muntatge d'una hora i 40 minuts amb música electrònica, versos sobre la llibertat i algun salt mortal. "Hem volgut recollir el llegat de Dagoll Dagom i fusionar-lo amb un llenguatge diferent, innovador, però que pot arribar a tothom", assenyala Albert Pascual, que ha dissenyat l'escenografia i el vestuari de la peça.

Dos retorns a la companyia

L'espectacle té alguns ressons a la història de Dagoll Dagom, entre els quals hi ha la incorporació de figures històriques com Àngels Gonyalons (Mar i cel), que interpreta l'alcalde i el cap de la companyia de varietats, i Mariona Castillo (Cop de rock), que encarna la Zaira, la gran estrella de la formació. Al muntatge també hi ha Pau Oliver, que es posa a la pell del fill de l'alcalde, i Júlia Genís que és la Lina, la seva parella i amb qui s'està a punt de casar. Jordi Coll és el Puck, el mànager agressiu que maltracta la Zaira, i Eloi Gómez fa de Nil, el jove que intentarà despertar el poble gris de la seva apatia. Completen el repartiment Basem Nahnouh, Pol Guimerà i David Pérez-Bayona.

Malgrat que els codis estètics són de l'època actual, L'alegria que passa vol ser "un homenatge a Rusiñol", diu Rosich. Per això han begut d'altres textos de l'autor modernista –com El poble gris i Ocells de pas– per incloure nous personatges i versos de Rusiñol dins de la història, que reflexiona sobre la llibertat individual i col·lectiva, els abusos dels poderosos i les dificultats per sortir del tedi social. El primer número del muntatge, per exemple, és un rap fet a partir de les proses de l'escriptor a El poble gris. "El resultat és una peça reescrita, moderna i actual que vol reconèixer i mantenir el llegat de l'escriptor", destaca Rosich.

Una de les particularitats de L'alegria que passa és que el moviment i la música s'han creat en diàleg constant entre Peya i Gallén. Com que el text marca la dualitat entre el poble gris i la companyia d'artistes nouvinguda, el compositor i la coreògrafa han treballat per idear dos llenguatges polaritzats que serveixin per identificar cadascun d'aquests col·lectius. "Juguem amb el virtuosisme dels intèrprets a escena i amb el fet que la música sigui en directe. Cinc d'ells saben tocar el piano, tres la guitarra, i tot això ho aprofitem. Més que una companyia de teatre, formen una gran banda de música", subratlla Gallén. El moviment també té un fort protagonisme al llarg de tota la peça. "La dansa és molt minoritària a Catalunya, un fet penós en l'àmbit cultural. Volem fer un esforç perquè el públic entri en aquest llenguatge", afegeix Cisquella.

Un buit en el musical en català

Fa uns anys que Dagoll Dagom va anunciar que s'aproximava el seu final. La companyia tenia Miquel Periel, Joan Lluís Bozzo i Anna Rosa Cisquella com a fundadors. Amb la jubilació dels dos primers es va començar a parlar d'una possible retirada que ara ha pres forma. "Acomiadar-se sempre és dur, perquè no hi ha cap moment que sigui bo, però és que ens anem fent grans", diu Cisquella. Els seus plans són fer temporada amb L'alegria que passa i, de cara al 2024, tornar a portar a escena Mar i cel per marxar així amb el seu espectacle insígnia.

La desaparició de la companyia deixarà un buit significatiu dins el camp del teatre musical en català, però Cisquella és optimista. "Espero que el nostre llegat tingui continuïtat. Amb L'alegria que passa hem donat pas a un equip molt potent i que probablement pot fer més coses. Però perquè el musical en català segueixi cal que les institucions li donin suport. Ara sembla que s'hi comencen a posar", reivindica la productora.

Malgrat que marxa dels escenaris, Dagoll Dagom seguirà gestionant i programant el Teatre Poliorama acompanyats d'Anexa, Tricicle, T de Teatre i La Brutal. Cisquella també és una dels nou socis que impulsa la reobertura del cinema Texas com un espai teatral, sota el nom de Teatre Espai Texas. El nou Texas obrirà les portes a mitjans de març i presentarà el seu projecte, que tindrà quatre sales per fer-hi teatre i cinema.