La consagració de Nil Cardoner

Tothom, o gairebé tothom, la tem. I és inevitable conèixer-la. La mort d’un ésser estimat obre el camí d’un futur diferent. I més quan qui mor és un pare. Ho coneix bé qui ho ha viscut i inapel·lablement ho viurà el qui encara gaudeix de la seva companyia. I a això s’enfronta el jove protagonista d’aquesta història, l’Èric. La dramatúrgia de Joan Yago (que així s’anuncia segurament per reflectir el treball de camp realitzat) explica com viu un adolescent de setze anys l’agonia del seu pare, des que rep una trucada tot estirat al sofà de casa fins que aconsegueix arribar a la unitat de pal·liatius de l’hospital. I és ell mateix qui ens ho explica. Ell, dies després o anys després de la mort del pare, ens traslladarà a aquella nit en què es confronta amb la mort i amb els seus fantasmes. Amb la paradoxa entre el que hauria de fer i el que de debò té ganes de fer, el que ha de dir i ha de sentir en aquest tràngol.

Joan Yago planteja un accidentat viatge des d’un sofà a un llit d’hospital. Però allò que podria semblar senzill es complica amb la gent que l’Èric es va trobant en una tensa, intensa, anguniosa carrera, on fins i tot apareixen un taxista filòsof i un grup de mariachis que acaben formant part de la proposta en directe.

La mort. Un tema que ens toca a totes amb un brillant text que té els millors moments quan potencia el sentiment, el desconcert, l’angoixa de l’Èric. Un text que de ben segur també funciona llegit però en les mans del jove Nil Cardoner agafa una esplèndida dimensió escènica. Era tot un repte per a aquest actor, que ha conreat les sèries de televisió més conegudes (Polseres vermelles entre elles), i assoleix ara un gran nivell interpretatiu en l’actitud, el moviment i la dicció sota una magnífica direcció de Glòria Balañà, que clarament reclama més atenció dels estaments teatrals públics. Si ens preguntem què passarà a partir d’ara amb aquesta proposta, diria que el lògic i desitjable seria que girés i girés, perquè ben segur que atraurà el públic jove, però també el menys jove.