'Conqueridors', la nova comèdia de Ramon Madaula que no et vol fer reflexionar

BarcelonaRamon Madaula està tip que li donin lliçons des del teatre. Ell no ho pensa fer. "No sé què ens ha passat els últims deu anys als teatrers que necessitem dir a la gent el que ha de pensar. I no estem preparats intel·lectualment. Perquè no sembli falsa modèstia, penso que poca gent de teatre té aquest bagatge. M'he llegit quatre llibres, no soc historiador. La nostra feina és explicar una història", afirma, vehement. Per això Madaula ha presentat Conqueridors, l'espectacle que estrena al Teatre Goya del 17 de novembre al 7 de gener, com una comèdia que "no és una reflexió sobre res". "És un artefacte de quilòmetre zero, que parla de nosaltres i que no pretén res més que entretenir, parlar de la nostra història i divertir-nos –resumeix–. En Ramon no vol ser considerat un autor seriós", avisa el director Josep Maria Mestres.

Conqueridors és el novè text que Ramon Madaula haurà estrenat en aquesta última dècada, en la seva faceta tardana de dramaturg i actor de textos propis. El seu gènere és la comèdia de cambra costumista, però per primera vegada Bitò i Focus li han produït un espectacle amb set actors, potser arengats pels bons resultats dels anteriors muntatges. Aquí Madaula juga amb elements històrics i també amb interioritats de la seva professió. "Com a actor llogat per pagar la hipoteca, m'ha tocat fer sèries històriques, algunes de bones i altres de dolentes. Al backstage, on passes moltes hores, sempre pensava que hi havia una història que no s'havia fet a Catalunya. Com seria un rodatge sobre el nostre rei més mainstream, el Conqueridor?", planteja l'actor, que va actuar a la sèrie Isabel de TVE.

I és el que ha fet: s'imagina el rodatge d'una sèrie sobre Jaume I en què l'actor protagonista (Roger Coma) no acaba de trobar el personatge i decideix invocar-lo. Així apareix l'autèntic esperit de Jaume I (Ramon Madaula) "vestit amb hàbit perquè va abdicar i va fer-se monjo cistercenc", explica l'autor, que és fidel als fets històrics. Malgrat la seva voluntat de fer només un divertimento, un dels temes que surt a l'obra és el de l'herència. "Ens marca més l'herència històrica que la genètica", afirma. I en el seu cas identifica el catolicisme com un llast que li pesa a l'esquena. "La Reconquesta és una gran vergonya. Hauríem sigut més feliços si haguéssim conviscut tres religions a la Península", opina. Assegura que tot el que els cristians van fer als sarraïns és una salvatjada que ha hagut de rebaixar perquè el públic d'avui ho pugui suportar.

A ritme de vodevil trepidant

L'obra passa a l'avantsala del plató de la sèrie, on hi ha els actors vestits de personatges de ficció (Jaume I, Violant d'Hongria, el bisbe de Lleida...) i també la fauna típica dels rodatges (una directora, un productor, tècnics, etcètera), de manera que hi ha un xoc entre l'època medieval i l'actual. De fet, el personatge de Madaula, com que va viure fa 800 anys, és el que avui en diríem políticament incorrecte, brut i salvatge. "Experimentem amb els límits de l'humor", admet l'autor.

Però el veritable Jaume I dins del plató també pot ser una font de rigor, si es vol fer una sèrie històrica: ell sap com vivien, estimaven i lluitaven al segle XIII. "Si fessin les sèries més fidels a l'època, tindrien més audiència", apunta Madaula. Ell dibuixa un Jaume I "polièdric": "És un psicòpata i és el que va fer les primeres institucions catalanes, i també el rei que va defensar el poble davant la noblesa", explica. Roger Coma creu que el mou un "deliri messiànic", que és el que l'empeny a anar més lluny. I en aquest afany també s'hi pot emmirallar l'ambició de la resta de personatges, un total de tretze, tots interpretats per Moha Amazian, Xavier Bertran, Mònica Glaenzel, Tilda Espluga i Vanessa Segura al ritme trepidant d'una batalla campal.