Les condemnades per bruixeria i els seus acusadors pugen a l’escenari del TNC

Barcelona"Quan vaig conèixer com van ser els processos judicials, se’m van trencar els esquemes. No imaginava que hagués anat com va anar, i per això em sembla important visibilitzar-ho", reconeix Alícia Gorina, que dirigeix Vosaltres, les bruixes, que es podrà veure a la Sala Petita del TNC des del 2 d’octubre fins al 3 de novembre. L’obra escrita per Jan Vilanova, amb documents històrics que provenen de la recerca de l’historiador Pau Castell Granados no vol ser tan sols un homenatge a les persones que van ser víctimes de la persecució: "No volem que l’espectacle es quedi només en el paper de les víctimes, sinó també posar el focus en la mirada de les persones acusadores. Volem que el públic reflexioni sobre la responsabilitat que tenim tots plegats en allò que va passar i també en el que passa ara, perquè això implica possibilitat de canvi", assegura Gorina.

Catalunya va ser especialment precoç perseguint bruixes a principis del segle XV. Les autoritats locals, sobretot als Pirineus, van treballar amb ganes per enviar a la foguera els membres d’una suposada secta diabòlica que, deien, feien servir ungüents fabricats amb greix de voltors, sang de ratpenats i infants lactants, que volaven dalt de cavalls i someres, adoraven el Diable o el boc de Biterna i entraven de nit a les cases per ofegar els infants. La primera legislació específica documentada a Europa contra el suposat crim de bruixeria és catalana. La van firmar el 1424 els senyors de la vall d’Àneu i el comte de Pallars, Arnau Roger IV. Precisament aquest any tot d’actes recorden els sis-cents anys d’aquell document. 

Els documents, protagonistes

L’obra de teatre no se centra en cap acusada concreta, sinó que explica diferents processos judicials dels segles XV i XVI que es van celebrar al Pallars i Andorra. "És una obra de teatre documental que parteix de diferents processos judicials. Exposem 42 documents que un grup d'historiadores van llegint i explicant i arriba un punt en què els documents prenen possessió d'aquestes dones", afegeix. L’obra vol explicar com funcionava un judici des de la denúncia fins a l’execució.

"Una de les qüestions que plantejo és per què hi va haver tantes condemnes a Catalunya i no en altres llocs com Castella o altres territoris europeus. Tot depenia de les garanties en els processos judicials, que en els llocs on es van condemnar tantes bruixes eren nul·les. L’única manera d’aconseguir una condemna era amb una confessió i això només era possible si no hi havia garanties", explica Vilanova. L’obra té com a protagonistes les actrius Mònica Almirall Batet, Lurdes Barba, Queralt Casasayas, Mia Esteve, Montse Esteve i Tai Fati.