Comprar un robot per combatre la solitud

Han arribat a la vellesa. Tots dos. Ella és experta en art i ell en literatura. Fa set dècades que caminen pel món, i han fet junts bona part del viatge. Però no s’avenen sobre com resoldre el tram final. Ell voldria que s’hi acompanyessin. En canvi ella prefereix fer-lo sola. O no exactament. Ha decidit fer-se acompanyar per una rèplica de si mateixa als 23 anys: un robot amb intel·ligència artificial que s’ha fet fer a mida. En aquests paràmetres argumentals es mou Alba (o el jardí de les delícies), la nova obra del dramaturg Marc Artigau. Dirigida per Raimon Molins, que és també el responsable de la idea primera de l’obra, avui s’estrena al Temporada Alta i del 29 de novembre al 23 de desembre es representarà al Teatre Nacional de Catalunya. La protagonitzen Montse Guallar, Lluís Marco i Clàudia Riera.

L’obra va néixer com un encàrrec de Raimon Molins a Artigau en el marc de la investigació del director sobre la influència de les noves tecnologies digitals en el llenguatge teatral. El director tenia ganes de parlar sobre ciència i sobre vellesa. La tecnologia és molt present en la posada en escena i és important per al desenvolupament de la història. Però les reflexions que planteja Alba són diverses i profundes. Per exemple, quins són els límits del que és humà, què ens diferencia de les màquines, cap on ens porten el coneixement i l’evolució. “Ja no ens qüestionem la intel·ligència artificial, és molt present a les nostres vides. Spotify em recomana millor música que els meus amics”, admet l’autor. Per a Molins, no hi ha dubte que aquesta presència serà cada cop més gran a la nostra vida. “Al Japó ja s’utilitzen robots amb finalitats terapèutiques”, recorda el director, convençut que no trigarem tant a normalitzar-los com una eina contra la solitud. Del que no està tan segur és que aquestes noves mascotes robòtiques acabin assemblant-se als seus amos.

A l’obra escrita per Artigau, el robot té el mateix nom que la dona que l’ha encarregat, Alba, i cada cop es mimetitza més amb ella. És capaç de sentir empatia, d’emocionar-se, té aptituds per enamorar algú. I això és el que li passa a l’home d’aquest triangle, de sobte afectat pel fet de sentir-se atret “per un tros de metall”, com el defineix l’autor. El subtítol de la peça, (O el jardí de les delícies), fa referència a la famosa pintura del Bosch, que Artigau ha utilitzat com a referent i en marca l’estructura. És un tríptic, com el quadre, i com ell viatja de la gènesi al jardí de les delícies per acabar a l’infern. Una conferència sobre el quadre impartida per l’Alba de carn i os fa de frontissa entre les tres parts del muntatge teatral.

“Els dos protagonistes s’acusen del mateix: de tenir por. Ell li diu que té por d’estar amb ell i per això s’ha buscat un robot. I ella l’acusa de tenir por d’estar sol”, avança Artigau. Aquesta transferència de retrets marca una mica la voluntat de l’autor pel que fa a les identificacions del públic amb els personatges. Sense bons ni dolents, et pots decantar indistintament per l’un o per l’altre, i això és el que ha passat en les funcions prèvies de l’obra.

Artigau hi ha assistit, com també a bona part dels assajos. Amb presència, però voluntàriament sense vot ni paraula. “Soc un autor viu a qui li agrada que el tractin com un autor mort”, afirma, testimoni d’un fet que l’ha meravellat: “Veure la progressiva identificació de la gestualitat de la Clàudia Riera amb la Montse Guallar. Ha fet un treball magnífic”, aplaudeix. “Ha sigut molt interessant plantejar el debat de com tractar sobre l’escenari un robot que vol ser humà. S’ha de robotitzar? ¿Ha de ser més humà que els humans?”, explica Molins. Amb les decisions adoptades finalment, el director espera que l’espectacle escrigui “un poema visual sobre l’home i sobre l’evolució”.

‘ALBA’ EL CANAL (SALT) 16 DE NOVEMBRE. TNC (BARCELONA) DEL 29 DE NOVEMBRE AL 23 DE DESEMBRE