Estrena teatral

Claudio Tolcachir porta al teatre la novel·la "més commovedora" de Miguel Delibes

Carmelo Gómez i Miguel Hermoso protagonitzen 'Las guerras de nuestros antepasados' al Teatre Goya

Un moment de l'espectacle
3 min

BarcelonaQuan el dramaturg i director d'escena argentí Claudio Tolcachir va llegir Las guerras de nuestros antepasados de Miguel Delibes, va sentir que la novel·la parlava d'ell. "És una obra molt espanyola, però em va semblar que parlava de la meva família, del meu país", assenyala Tolcachir, que és un nom habitual de la cartellera teatral catalana i hi ha portat espectacles com L'omissió de la família Coleman (2018) i Próximo (2019). A la novel·la de Delibes, hi va trobar "grans reflexions sobre la humanitat, el teixit social, els mandats i allò que passa a algú quan és envaït per les expectatives dels altres". El director s'ha proposat últimament "només fer espectacles que impliquin una experiència de vida" i va semblar-li que Las guerras de nuestros antepasados era el text ideal i "més commovedor" de Delibes.

Per traslladar-lo a l'escenari, el director argentí ha comptat amb la feina d'Eduardo Galán, que s'ha encarregat de l'adaptació teatral, i de Jesús Cimarro com a productor. Per al repartiment, dos actors de primera línia: Carmelo Gómez, guardonat amb dos premis Goya i amb un Ondas, i Miguel Hermoso, que ha aparegut en sèries com El ministerio del tiempo i La novia gitana. "A banda del llenguatge de la novel·la, que em va semblar meravellós, és una obra que m'agrada perquè no ve a ensenyar, sinó a obrir espai per a preguntes. Et qüestiona, t'obliga a prendre partit i et fa canviar", subratlla Tolcachir. L'espectacle s'estrena aquest dimecres al Teatre Goya.

Una farsa terrible

Per a Gómez, Delibes "ha escrit una obra per enganyar tothom". L'actor diu que "aparentment és una història relaxada que va de violència, de pau i de les bondats de l'home", però en realitat es tracta "d'una farsa terrible i allò que explica és només la punta de l'iceberg". L'acció se situa a la presó, al despatx d'un psiquiatre (Hermoso) que atén un pacient (Gómez). Aquest darrer, anomenat Pacífico, està entre reixes per haver comès un assassinat. "Quan el condemnen, per no tornar a matar ningú, prefereix quedar-se a la presó. El psiquiatre intenta convèncer-lo que és un ésser ple de bondat, incapaç de cometre un crim. Però n'ha comès un. Tot plegat ens porta a preguntar-nos: som tots assassins en potència?", reflexiona Hermoso.

L'obra es desenvolupa a través de l'humor i la ironia. "El públic riu moltíssim, potser massa, sobretot d'allò més estrambòtic. És un riure que un mateix es qüestiona, que convida a burlar-nos de la pròpia essència per comprendre'ns", assenyala. "De vegades em fa sentir malament que el públic rigui tant", afegeix. Ell comparteix algunes característiques amb Pacífico, el personatge que interpreta. "Té un conflicte amb els seus avantpassats, que li diuen com ha de ser. Vinc d'un poble i m'hi he trobat, en el sentit que sempre m'he sentit molt fora de la vida que es donava per bona allà. En aquesta exclusió m'he construït la meva pròpia identitat i he descobert que puc construir els meus somnis", diu l'actor.

Per a la posada en escena, Tolcachir s'ha allunyat del realisme. L'escenografia és ambigua, sòbria i abstracta: és feta de mòduls que es van transformant amb la il·luminació i que permeten representar els diferents espais en què transcorre l'acció. El director també ha descartat l'ús de projeccions per representar els records i pensaments del protagonista. "No formen part del meu llenguatge escènic. El que més m'interessa és la possibilitat d'imaginar dins un teatre a través dels sons. Afegir elements als actors hauria anat en contra de l'obra i dels espectadors", defensa.

Las guerras de nuestros antepasados es va estrenar el novembre de l'any passat al Teatro Palacio Valdés d'Avilés, a Astúries. Des d'aleshores ha omplert platees, ha fet temporada a Madrid i ha voltat per Espanya. Després de passar per Barcelona, el muntatge continuarà fent gira. És previst que torni a Madrid el maig del 2024 i que acabi el periple la tardor de l'any vinent.

stats