Cinc espectacles per començar l’any amb bon peu
Si entre els propòsits per al 2018 hi has inclòs anar més al teatre, ja pots anar comprant entrades. El gener arrenca fort, especialment al Lliure, i hi ha propostes que passaran per la cartellera de manera fugaç
‘Begin the beguine’
L’aclamat director belga Jan Lauwers (líder de la Needcompany) és l’home al capdavant d’un dels espectacles estrella de la temporada, tot i que, en realitat, aquesta és una aventura amb molts noms propis. Parteix d’un text de John Cassavetes escrit el 1987, poc més d’un any abans de la seva mort, que l’actor, guionista i cineasta no va poder estrenar per problemes de salut. Rodrigo García, que just acaba d’abandonar la direcció del Centre Dramàtic Nacional de Montpellier, li va proposar dirigir-lo i Lauwers, fervent admirador de Cassavetes, va acceptar el repte. Sota la batuta de Lauwers, Begin the beguine ajunta teatre, vídeo i performance per aprofundir en la mirada descarnada de Casavettes sobre la condició humana. L’obra parla d’uns homes que enfilen el camí de la vellesa a cavall de la desesperació i l’amor, i la crítica s’ha desfet en elogis cap a la feina de Gonzalo Cunill, Juan Navarro, Inge Van Bruystegem i Romy Louise Lauwers, els intèrprets de l’espectacle. Teatre Lliure. Del 23 al 25 de gener
‘La visita de la vella dama’
Fa més de 60 anys que l’artista i dramaturg suís Friedrich Dürrenmatt va escriure aquesta obra amb ferum de venjança i diners. Però el temps no l’ha maltractat, i ni de lluny sentireu olor de naftalina en aquesta versió, ideada per Farrés Brothers i Cia i dirigida per Jordi Palet. Perquè si alguna aroma desprenen els espectacles d’aquest col·lectiu inquiet és el del desig de dir les coses d’una manera diferent i molt personal. Si hi sumem que la protagonista de l’espectacle és l’enorme Vicky Peña, el reclam de la proposta és inqüestionable. Ella és la Clara Zachanassian, la noieta embarassada repudiada pels seus veïns que ara torna al seu poble natal convertida en una vella milionària àvida d’impartir (la seva) justícia. “El món em va convertir en una puta, i jo ara convertiré el món en un bordell”, diu. Frank Capdet li dona la rèplica, en un muntatge en què la resta dels personatges estan interpretats per titelles. Barreja d’actors, ninots i objectes per parlar de passions ben humanes, intemporals i universals. Teatre Lliure de Gràcia. Del 18 de gener al 4 de febrer
‘Daral Shaga’
El Teatre Lliure fa triplet d’imprescindibles amb aquesta òpera contemporània esquitxada de circ, teatre i cinema sobre migracions, fronteres i refugiats. Amb música de Kris Defoort, llibret de Laurent Gaudé i direcció artística de Philippe de Coen, l’equip creatiu d’aquest espectacle té com a reclam destacat el seu director escènic, Fabrice Murgia. Murgia és un talent imparable de l’escena belga, tant en la branca de l’autoria com en la de la direcció. Hi va debutar poc després d’estrenar la vintena (ara té 34 anys) i des d’allà s’ha catapultat al món amb el seu instint infal·lible per impactar l’espectador amb un llenguatge visual fascinant des d’un espai allunyat del realisme en què involucra performers, artistes visuals i músics. Daral Shaga és la primera de les dues peces de Murgia que el Lliure presentarà aquest començament d’any. Al febrer s’hi podrà veure també el seu primer muntatge, Le chagrin des ogres. Teatre Lliure. Del 19 al 21 de gener
‘Moby Dick’
La carrera de Josep Maria Pou està plena de grans papers i personatges d’impacte. Però ens atrevim a dir que el capità Ahab és un dels més ambiciosos de la seva llarga trajectòria interpretativa. Pou es calça la pota de pal per interpretar l’embogit mariner que condueix tota la seva tripulació cap a l’abisme per culpa de la seva obsessió per capturar la balena blanca. El director escènic Andrés Lima porta el timó d’una funció ambiciosa i fosca centrada en dos punts: traslladar la magnífica aventura escrita per Melville des de les pàgines del llibre (a partir de l’adaptació signada per Juan Cavestany) fins a l’escenari, i reproduir amb fidelitat la fixació malaltissa, la bogeria, d’Ahab. A més de Pou i la resta del repartiment, Lima té bona companyia en aquesta empresa: la música de Jaume Manresa, el treball audiovisual de Miquel Àngel Raió i la fosca i efectista escenografia de Beatriz San Juan. Teatre Goya. Del 19 de gener al 4 de març
‘Olvidémonos de ser turistas’
Josep Maria Miró (Vic, 1977) és un dels dramaturgs catalans més representats avui al món. La Sala Beckett arrenca amb aquest espectacle un ventall d’activitats per aprofundir en el coneixement i la difusió de la seva teatralitat, un programa de xerrades, col·loquis, taules rodones i tallers en el qual participa també el Teatre Nacional de Catalunya. L’obra inaugural se situa en un lloc de frontera, Foz do Iguaçu, on es troben el Paraguai, el Brasil i l’Argentina. Fins allà ha viatjat una parella que veurà amenaçada l’estabilitat de més de 30 anys en comú per la irrupció sobtada d’un desconegut en les seves vides. Miró, que té un domini absolut del llenguatge i una gran capacitat per disseccionar emocions i exposar-les sense judicis, estrena ara el seu últim espectacle, una coproducció entre la Sala Beckett, el Teatro Español i la companyia Gabriela Izcovich. Sala Beckett. Del 24 de gener al 25 de febrer.
