Crítica de teatre

El catecisme musical d'Emilio Aragón

Les adaptacions musical salven aquest 'Godspell, el musical', que podria patrocinar la Conferència Episcopal

2 min
Un escena de 'Godspell, el musical'.
  • Autoria: John-Michael Tebelak i Stephen Schwartz 
  • Direcció: Emilio Aragón. Traducció del llibret: Roser Batalla
  • Intèrprets: Adrián Salzedo, Alberto Ladrón de Guevara, Andro Crespo, Érika Bleda, Iván Amigo, Juls Sosa, Lucía Ambrosini, Noemí Gallego, Nuria Sánchez i Raúl Ortiz

Godspell, el musical és fruit de la nostàlgia. De dues, de fet. La d’Emilio Aragón, que va conèixer l’obra quan tenia catorze o quinze anys en una producció en què actuava la seva germana, i la d'Antonio Banderas, que sembla que havia actuat en una producció feta a Madrid als anys setanta. Banderas va comprar la iniciativa d’Aragón per al seu Teatre del Soho de Màlaga, on l’espectacle ha triomfat durant uns mesos.

Godspell és una adaptació lleugera i molt naïf de L’Evangeli segons sant Mateu que va néixer als Estats Units als anys setanta, potser com a rèplica o contestació propagandística al polèmic i ja clàssic Jesucrist superstar. És possible que en aquells turmentats anys el missatge d'adoració radical de la figura d'un Jesús que adoctrina des d’una suposada humilitat tingues una raó de ser, però molt ens sembla que en l'actualitat tant el plantejament argumental farcit de paràboles ingènues, com l’infantil tractament dels acòlits, només ens proporciona una sessió de catequesi escolar que podria patrocinar la reaccionària Conferència Episcopal Espanyola.

Sortosament, salven la proposta la música, amb les adaptacions que ha fet Aragón, incorporant ritmes més actuals, les enèrgiques coreografies de Carmelo Segura, el vestuari de Gabriela Salaverri, que apunta a una interessant barreja circense, i la bona direcció del mateix Aragón, que transmet a un elenc compromès la passió que li desperta l’obra. Cal citar i elogiar, doncs, l'energia positiva i les bones veus d’un jove conjunt d’intèrprets molt qualificat i compenetrat: Adrián Salzedo, Alberto Ladrón de Guevara, Andro Crespo, Érika Bleda, Iván Amigo, Juls Sosa, Lucía Ambrosini, Noemí Gallego, Nuria Sánchez i Raúl Ortiz.

Podria dir que aquest musical ha envellit malament i podria dir fins i tot que està força lluny de ser un clàssic del gènere. En tot cas, per a mi, és un clàssic de segona. Aquesta mena de catecisme musical em fa imaginar una sessió del conservador Exèrcit de Salvació en un college de Cincinnati amb molts adeptes que a l’estrena varen aplaudir amb ganes. Ara ja ho saben. Vostès mateixos.

stats