Carolina Bianchi, l'artista que es droga a l'escenari per denunciar la violència sexual

BarcelonaFa uns quants anys, l'artista brasilera Carolina Bianchi es va obsessionar amb Pippa Bacca, una performer italiana que feia autoestop des de Milà fins a l'Orient Mitjà vestida de blanc per difondre la pau a tot el món. El 31 de març del 2008, Bacca va morir estrangulada a mans d'un home que l'havia recollit en una benzinera i que també la va violar. Aquell cas va trasbalsar Bianchi, que un temps enrere també havia patit una agressió sexual després de ser drogada amb boa noite, cinderela, una substància similar al burundanga i que anul·la la consciència. "D'artista a artista em vaig identificar amb Bacca, però també hi vaig reconèixer la violència sexual en comú", explica Bianchi. Així va engegar un procés de creació que la va portar a posar, literalment, el seu cos a disposició de l'espectacle.

A La núvia i el bona nit Ventafocs, que s'estrena aquest dijous al Teatre Lliure dins el Festival Grec, Bianchi surt a escena i es pren una barreja de tranquil·litzants semblant a la droga de la violació. "És un espectacle totalment controlat mèdicament", subratlla el director del Grec, Francesc Casadesús. El públic assisteix al procés de pèrdua de consciència de l'artista, que s'acaba adormint al mig de l'escenari. Aleshores arrenca el que Bianchi defineix com "un malson" i que la deixa en mans dels vuit intèrprets que l'acompanyen. Els performers simulen una orgia amb conductes sexuals no consentides que desemboquen en una escena on insereixen dins el cos adormit de Bianchi un espècul amb una càmera que retransmet les imatges en directe al teatre.

"La violència sexual no se supera"

"Suposadament, la violència sexual no ha de ser discutida en l'espai públic. L'espectacle trenca amb aquesta idea de l'espai privat i la col·lectivitza perquè es pugui discutir en comunitat", assenyala Bianchi. Durant la primera part de la peça, l'artista traça vincles entre l'art, la violència sexual i els feminicidis al llarg de la història. "Intento comprendre i trobar imatges per a una violència que no té sentit", diu la performer, que nega la possibilitat de superar el trauma a través del teatre. "La violència sexual no se supera, la cura no existeix. L'has de suportar la resta de la vida. Tampoc penso que l'espectacle ajudi a millorar el món, però sento que després de cada funció hi ha alguna cosa que es remou i sé que algunes persones n'acaben parlant, comparteixen el que han sentit", destaca Bianchi.

De moment, l'espectacle només s'ha pogut veure al Festival d'Avinyó, on, segons mitjans com Le Monde i el New York Times, el públic va sortir commocionat. "Vull que sigui un malson, però també que sigui poètic. He treballat amb la idea de la seducció, la bellesa i la violència", diu Bianchi. Per què era important posar el seu cos a escena i no el d'una altra intèrpret? "Perquè això que faig només m'ho puc demanar a mi. Necessito fer aquest sacrifici i perdre el control de la meva pròpia peça i mostrar-me en la meva màxima vulnerabilitat, igual que va fer la Pippa Bacca amb aquella performance".

Bianchi assegura que hi ha moments de l'espectacle que no recorda per culpa de la droga, però també li agrada plantejar la idea del dubte a l'espectador. "La paraula de la dona sempre es posa en dubte, sobretot després d'una agressió sexual. Però és que el boa noite, cinderela també t'esborra la memòria i et deixa amb el dubte de què ha passat –reflexiona l'artista–. L'espectacle opera amb la mateixa lògica d'aquesta arma, que sovint s'utilitza en contra de les dones". La núvia i el bona nit Ventafocs és la primera part d'una trilogia que Bianchi espera tenir enllestida el 2025 i que, en les parts següents, abordarà com l'imaginari sexual queda afectat després d'una agressió i la germandat que es crea entre les dones que han patit violència.