BarcelonaComença l'assaig de La Calòrica i a la web del Teatre Lliure encara queden algunes entrades disponibles per al seu nou espectacle, Le congrès ne marche pas. Dos dies després ja no n'hi haurà ni una a la venda i qui se n'hagi quedat sense s'haurà de carregar de paciència i d'esperança, perquè l'única opció ara mateix és apuntar-se a la llista d'espera i creuar els dits perquè falli algú. Le congrès ne marche pas, que s'estrena aquest dimecres a la sala de Gràcia i està coproduït pel Lliure i el Centro Dramático Nacional, és el desè muntatge de la companyia barcelonina després de grans èxits com Fairfly (2017), Els ocells (2018) i De què parlem mentre parlem de tota aquesta merda (2021).
Però els nervis els fan la guitza com si fos el primer dia. "A cada espectacle que fem s'acumula un extra de pressió, sempre hi ha aquella expectació de «a veure què faran ara aquests»", diu l'actriu Esther López. El director, Israel Solà, intenta treure-hi ferro: "Ens hem de deslliurar de la necessitat d'agradar i de tenir sempre èxit perquè, si no, entrem a la sala d'assaig morts de por".
El que els alleuja una mica és com de bé s'ho passen cada cop que s'enfronten a la peça. Aquesta vegada, a més, ells mateixos s'han posat uns quants bastons extra a les rodes. L'actor Xavier Francés havia llegit Capitalisme i democràcia. 1756-1848. Com va començar aquest engany (Edicions 62, 2019), de l'historiador Josep Fontana, i va veure en el capítol sobre el Congrés de Viena del 1814 una oportunitat per imaginar-ne un espectacle. Primer repte: fer-lo majoritàriament en francès, l'idioma que es va parlar aleshores entre mandataris europeus per repartir-se les fronteres d'Europa després de la derrota de Napoleó. Primer entrebanc: ningú de la companyia el parla. "El text s'ha escrit en català i s'ha traduït. Hem viscut moments curiosos durant els assajos, com per exemple que ens sabíem el nostre paper, però no enteníem les rèpliques. Ara ja sí", explica l'actor Marc Rius. "I que fem teatre, està viu. Déu no vulgui que passi res a l'escenari, perquè si passa només farem «Oh la la!» tots", afegeix l'actor Aitor Galisteo-Rocher. Qui no sàpiga francès, que no s'espanti: l'espectacle tindrà sobretítols en català.
La traductora Julia Calzada els ha assessorat en aquest aprenentatge exprés de francès i també s'han servit del fet que els seus personatges no són nadius en aquesta llengua. De fet, aquest és el segon repte: per primera vegada, La Calòrica tindrà més intèrprets que mai a l'escenari, un total de nou. A banda dels veterans de la companyia –Xavier Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Marc Rius i Júlia Truyol–, han fitxat Roser Batalla, Joan Esteve, Tamara Ndong i Carles Roig per a aquesta nova aventura. "La dramatúrgia escènica ha estat complicada. Des de dins, és l'espectacle en què he anat més perduda de la meva vida, perquè potser soc amb el meu personatge en una cantonada, però el focus és a l'altra banda i tot són accions simultànies d'un trencaclosques que l'espectador rep sencer", assenyala Truyol.
Que la música no pari
Encara hi ha un tercer repte que ha portat de corcoll la companyia: aprendre a ballar el vals. L'excusa del Congrés de Viena és política, però una vegada arrenca allà hi ha molt més que pactes d'estat. "Havien de ser dues setmanes de congrés i va acabar allargant-se durant nou mesos. Cada país portava el seu seguici amb cuiners, cavalls, gossos. I tota aquella gent havia de menjar i dormir", relata Francés.
Els conflictes amorosos es barregen amb les lluites d'ego i amb moltes festes que, per ser fidels amb la història, eren bàsicament balls de saló. "El concepte de ball és inherent a l'espectacle. Ens agradava la idea de ballar, que la música no pari, girar constantment, tots al mateix ritme", subratlla el director. Les simfonies de Beethoven seran la banda sonora del muntatge, aprofitant que el compositor alemany es va encarregar d'inaugurar el congrés.
Tot i que es tracta d'un espectacle d'època ple d'ingredients nous fins ara per als calòrics, la peça batega amb l'essència que defineix i fa brillar la companyia. El dramaturg Joan Yago firma el text que, com en peces anteriors, està farcit d'humor i dedica una mirada àcida als dirigents i a les classes benestants, alhora que carrega contra el capitalisme i planteja possibles sistemes alternatius a l'actual. "Vam començar a treballar des de la idea d'una trobada inicial de quatre senyors que acaba amb desenes de països implicats. Com ens ha passat altres vegades, triguem un temps fins que comencem a entendre què diu políticament l'espectacle", apunta Yago.
La companyia fuig de l'eslògan i no concep un missatge per a cada muntatge, sinó que les idees acaben emergint durant i després del procés de creació. "Hem treballat per descobrir què hi ha al fons d'aquesta idea i ens hem trobat una gent negant-se a veure que el seu món s'està desmuntant. Ells segueixen amb la festa i aquí hi ha un vincle molt directe amb el moment que vivim, de precol·lapse del capitalisme", afegeix el dramaturg.
Tot això plana sobre l'escena una vegada els calòrics surten de l'escenari i s'abaixa el teló de Le congrès ne marche pas. Lluny d'endur-s'ho a casa, la companyia ja pensa com celebrarà l'estrena. "Hi ha un lloc ideal per a nosaltres al sud de França, a Narbona. Com que ens agrada molt menjar, volem anar a Les Grands Buffets, que allò és un tot inclòs", explica Rius. Nou repte per a La Calòrica: intentar acabar-se el bufet del restaurant francès.