Calixto Bieito volta el món i torna (fugaç) amb ‘Obabakoak’

Ha dirigit més de vuitanta espectacles. Molts, envoltats de controvèrsia per falta d’ortodòxia. Però Calixto Bieito (Miranda de Ebro, 1963) continua engrescant-se amb els reptes. Durant molts mesos ha passat les nits a Obaba, un poble basc inventat per la imaginació de l’escriptor Bernardo Atxaga. És l’escenari on l’autor va situar les vides dels personatges descrits a Obabakoak, el llibre en euskera de més èxit internacional. Bieito ha perdut el son rere unes vides que són tan grans i tan petites com les de qualsevol perquè les recorren emocions universals: l’amor i el desamor, el desig, la bogeria, la mort. Una obra riu amb onze personatges que el director ha adaptat per a l’escenari amb la intenció de fer-ne una “experiència multisensorial”: projeccions, música, dansa. Dimecres es va estrenar al Teatro Arriaga de Bilbao, del qual Bieito és director artístic, i la setmana vinent arribarà al Teatre Lliure de Barcelona.

Obabakoak, els d’Obaba, en euskera, va rebre el Premio Nacional de narrativa l’any 1988, un any després va aparèixer en castellà i el 1990 en català. El mateix autor es va ocupar de la traducció al castellà, una feina que va fer en un modest hotel de Barcelona. Per aquella època Bieito, que als 15 anys es va establir a Catalunya amb la seva família, començava a donar forma a una carrera plena d’èxits, d’encàrrecs internacionals i de polèmiques. Obabakoaksuposa el fugaç retorn de Bieito als escenaris barcelonins, dels quals porta molts anys allunyat per compromisos amb la resta del món. Però les coses no han canviat gaire, les obres de Bieito encara aixequen polseguera. Com la que ha provocat la reposició de la seva Carmen, del 1999, al Teatro Real de Madrid: alguns espectadors hi han vist una burla a la bandera espanyola.