Un bon musical 100% català

“Ànima és un crit a la llibertat creativa i individual de les dones en forma de musical”, diuen les creadores del primer musical de gran format (o hauríem de dir-ne opereta?) amb llibret i música original que fa el TNC. I certament que l’argument ens parla de Greta Edwards (Paula Malia), una noia nord-americana a qui li agrada molt dibuixar i que vol convertir-se en professional del cinema d’animació. Per això deixarà la família i marxarà cap al Hollywood somiat dels anys 30, on haurà de lluitar de valent per imposar el seu talent enfront d'una societat i un món artístic que margina les dones. Es titula Ànima, però es podria titular Walt, títol potser menys inspirat però també menys retòric, perquè tan important com la vida d’aquesta jove heroïna és la de Walt Disney, perquè la Greta truca a la porta del dibuixant i productor convertit, doncs, en coprotagonista, tot i que en cap moment se'n digui el cognom. Per això i perquè tant l’argument com el text tenen l’olor i la textura dels contes de la famosa productora.

Segurament que, per als més entesos, la proposta té els rivets de les que es feien a Broadway ja fa una pila d’anys i que nosaltres no coneixíem, però del cert que la funció rutlla amb frescor i ritme de principi a fi i, sense arribar a emocionar, té duets molt bonics (Paula Malia i Diana Roig) i moments còmics molt eficaços, sobretot amb el Georges de Victor G. Casademunt.

Un conte ben explicat (hi ha molt de text), ben ballat (hi ha moltes i vistoses coreografies de Clara Casals i Chema Zamora) i ben cantat (malgrat que, com sol passar, el fraseig en els cors no és sempre clar) per un grup d’intèrprets (molt ben vestits per Oriol Burés) i amb una direcció molt funcional i dinàmica (Gara Roda) sobre una brillant partitura de swing i jazz que sona d’allò més bé en mans d’una orquestrina de deu músics dirigits per Enric Garcia. Val la pena anar al TNC i seria desitjable que l’esforç, personal i financer, tingués continuïtat després de les funcions a l'espai de les Glòries.