‘Blank’: un dolorós i pertorbador fresc social

Alice Birch és, a més de la guionista de la pel·lícula Lady Macbeth (2016), una coneguda dramaturga britànica que ha col·laborat amb la Royal Shakespeare Company i el National Theater i de qui la famosa directora Katie Mitchell ha dirigit tres obres, entre les quals la versió teatral de la novel·la La maladie de la mort de Marguerite Duras. És una autora amb un fort compromís social, amb obres sobre la crisi de l’habitatge (Astronauts), en contra de la pornografia (We want you to watch), o sobre el suïcidi de dones amb malalties mentals (Anatomy of a suicide), on reflexionava sobre els efectes de tenir una mare suïcida.

No gaire lluny d’aquesta recerca es troba Blank. Es tracta d’un recull de 100 situacions/escenes completament independents inspirades en famílies desestructurades i de les quals cada director o directora podrà escollir les que vol escenificar. El teatre Tantarantana i el Centre de les Arts Lliures han elaborat així dues creacions que agrupen 39 escenes. Per un costat, les dels adults i, per un altre, les dels fills i filles que es representen de manera simultània en els dos teatres. Simultània perquè les dues funcions es connecten via WhatsApp en algunes escenes.

Marc Chornet ha escollit un grup d’escenes de joves que ens parlen de les manques afectives. La noia que ha marxat de casa, la noia embarassada que vol tenir la criatura, el noi que té por del que li pot passar al seu pare. El millor de la proposta és el treball dels intèrprets. Lea Torrents Molnár, Imèn Akandouch Aouattah, Sònia Ninyerola Soms i Jan Mediavilla Marimón viuen molt creïblement les situacions que aborden amb sorprenent autoritat. Però és en el molt recomanable recull que Roberto Romei ha fet per al Centre de les Arts Lliures (antic Espai Brossa) on la proposta fa, ens fa, més mal. I aquí també amb unes magnífiques interpretacions d’Elena Fortuny, Laura López, Francesca Vadell i Dani Arrebola en un seguit de situacions que gelen l’alè. El conjunt d’ambdós és un interessant i pertorbador fresc de l’exclusió social, un poderós quadre impressionista de dolor dels oblidats. Aquells que existeixen també entre nosaltres encara que només ens n’assabentem de tant en tant, quan el problema es fa molt gros, com ara ens passa amb el suïcidi adolescent.