Crítica de teatre

'BioLògica': ser o no ser una bona mare

El millor de l'obra que es pot veure a la Sala Beckett és la interpretació de les actrius

'BioLògica'

  • Autoria: Sílvia Navarro Perramon. Direcció: Pau Roca
  • Intèrprets: Clàudia Benito, Victòria Pagès i Mar Ulldemolins

Ja fa anys que els grans establiments comercials varen assumir que els clients poden canviar d’opinió i rebutjar els productes que han comprat, ja sigui perquè aquella faldilla que a la botiga agradava tant ara resulta que no fa el pes o perquè el ventilador que havia de remoure l’aire calent a l’estiu és d’un color massa pujat. No passa res. Tot es pot tornar (dintre d’uns terminis, esclar)... fins i tot una criatura. Això és el que planteja la nova obra de Sílvia Navarro Perramon. L’empresa BioLògica permet encarregar una criatura i, si veus que això de la maternitat no és per a tu, tens fins a cinc anys per tornar-la. És una oferta que valora l'executiva d'èxit, solitària i professional, d’aquestes que fa uns dies deien als diaris que no troben homes del seu nivell davant la sorpresa de la seva mare soltera i de la germana que no pot tenir fills i que, òbviament, es convertirà amb la tieta protectora del nadó.

Cargando
No hay anuncios

L’obra que es pot veure a la Sala Beckett vol ser una reflexió sobre què significa la maternitat i les conseqüències que té. No es tracta solament de ser o de no ser mare, sinó de ser o de no ser una bona mare. BioLògica, l'obra, circula alternant els moments previs a la decisió i els posteriors, quan el nadó ja és a la casa, i en conjunt exposa les relacions passades i presents de les tres dones entre si però sense aprofundir en els sentiments, i obviant qualsevol debat ètic entre elles i evitant desenvolupar les possibilitats dramàtiques d’una oferta comercial com la d’aquesta empresa; una oferta comercial que funciona només com a detonant de la història i com a dèbil motor dramàtic (es quedarà el nadó?).

En un espai escènic força realista, el millor és la interpretació de les actrius, especialment la d’una Victòria Pagès que dona una gran autenticitat al personatge de la mare i l'àvia, i la d'una Mar Uldemolins que, tot i estar vestida per un enemic per ser la tieta soltera, conserva una llum especial en escena. A Clàudia Benito el text no li dona grans registres més enllà d’expressar els reiterats dubtes sobre la maternitat.