Berta Prieto: "Que les xarxes socials s’hagin convertit en l’abocador de testimonis de violència masclista juga en contra d’un discurs de reparació"

BarcelonaBerta Prieto (Barcelona, 1998) va aixecar polèmica el 2022 amb Autodefensa, la sèrie que va crear amb Belén Barenys. Abans ja havia debutat al teatre amb El Chinabum (2017) i més tard va estrenar Fuck you modern family (o todo sobre mi abuela) (2019) i Derecho a pataleta (2023), en totes tres acompanyada de Lola Rosales. Ara ha escrit i dirigit, sola per primera vegada, Del fandom al troleig, amb Rosales com a ajudant de direcció. L'obra és una comèdia sobre com la societat es torna cada cop més estúpida i es pot veure fins al 8 de desembre a la Sala Beckett.

És el retrat de la teva generació? 

— És actual, però no parla necessàriament de la meva generació sinó d’un sentiment d’insatisfacció, d’un buit i d’una falta de veritat molt relacionada amb el moment en què vivim. Suposo que els joves encarnem o expressem més aquest buit, perquè a mesura que et fas gran t’agafes a segons quines convencions. 

Per què t'interessava abordar aquesta insatisfacció?

— El text el vaig escriure fa tres anys i ha anat canviant. Parteix de la idea d’una noia que decideix fer-se la tonta per deixar de patir. És una flipada, però al llarg del temps hi he empatitzat. Hi ha un excés de discurs intel·lectualitzat i de recerca de respostes. Tothom és superpesat, tothom sap moltes coses del bé i del mal, i a mi tot això m’aclapara i em posa trista. Sento que no hi ha espai per al dubte ni per al fracàs. Arran de tot això el misticisme barat ha anat en augment. Per combatre la insatisfacció ens conformem amb qualsevol obvietat. 

És la tercera obra que fas a la Beckett. Els altres teatres no t’obren les portes?

— A veure, tinc 26 anys. Estic molt agraïda a la Beckett, és el millor teatre de Barcelona, em cuiden molt. Evidentment, m’encantaria treballar al Lliure i al Nacional, però hi ha una falta de risc als teatres públics. És molt fàcil apostar per un nen de 20 anys que acaba de sortir de l’Institut del Teatre i a qui li encanta fer Macbeth per cinquena vegada. Hi ha molts joves fent teatre de vells. 

De fet, en un dels teus articles a El Paísdeies que el teatre és avorrit.

— M’encanta fer teatre, però també penso que és avorrit. No hi vaig gaire, la veritat. M’és molt difícil tenir una experiència teatral positiva. Artísticament, a Barcelona s’estan fent coses molt interessants; en canvi, el teatre segueix sent un lloc molt hermètic. 

Quina responsabilitat té el públic en tot això?

— Les programacions tenen el deure d’arriscar per avançar artísticament i, alhora, fer coses que funcionin per fidelitzar el públic. M’és igual si el Lliure és rendible o no. La cultura s’ha de subvencionar amb diners públics. A la llarga no serà rendible fer aquestes obres dolentes, perquè ningú de la meva generació anirà a veure-les. Tinc molts amics actors que diuen que estan fent teatre de merda, però que ho fan per menjar. Si tothom pensa que és dolent, per què es fa? La idea que ho avalen les masses em sembla horrible i molt populista.

Han passat dos anys de l'estrena d'Autodefensa. Què t'ha aportat?

— El Miguel Ángel Blanca [director de la sèrie] m’ho ha ensenyat tot. He après una manera de mirar i de pensar. M’ha ajudat a entendre com volia ser jo com a autora. A banda de tota la visibilitat que he aconseguit.

Allà abordàveu la violència sexual i l’abús de poder, dos temes que estan d'actualitat arran del cas Errejón. Què en penses, del moment actual?

— D'una banda, quina sort que tots aquests casos estiguin sortint. Però, de l’altra, és un drama absolut. S’està creant una ferida social enorme i no sabem com reaccionar. Això que les xarxes socials s’hagin convertit en l’abocador de testimonis de violència masclista d’una forma arbitrària i poc rigorosa juga en contra d’un discurs de reparació. Només suma a la idea de mentides i rumors. Una subjectivitat s’iguala a una veritat i, per tant, no podem establir cap tipus de consens en com ho abordem. És molt perillós. En l'àmbit feminista, és contraproduent i sembla el pati del col·le.