Belén Rueda: "'Salomé' és un clàssic massa actual, per desgràcia"

Barcelona"La història de la princesa Salomé és un clàssic que travessa com una fletxa els més de 2.000 anys que ens separen", diu la dramaturga i directora valenciana Magüi Mira. Des de feia temps li rondava pel cap una possible revisió teatral d'aquesta història "tan brutal i fascinant, que forma part de l'imaginari col·lectiu de tothom", però va autoimposar-se una condició: l'havia de protagonitzar l'actriu madrilenya Belén Rueda, que entre el cinema i la televisió té una agenda molt atapeïda. "Vaig estar esperant-la durant dos anys, sempre vaig creure que era ella qui havia de fer aquest paper", diu Mira. Finalment, l'estiu passat van poder presentar Salomé, coproduïda per Pentación Espectáculos i el Festival Internacional de Teatre Clàssic de Mèrida, i amb un repartiment que inclou Luisa Martín, Juan Fernández, Pablo Puyol i Sergio Mur, entre d'altres. Després de l'estrena a Mèrida, s'han embarcat en una gira que des d'aquest dimarts i fins al diumenge 24 de març fa parada al Teatre Goya de Barcelona.

Tot i que Salomé és un personatge bíblic especialment popular, amb el pas dels anys ha anat acumulant una sèrie de tòpics que la converteixen en una figura controvertida. "Els pintors, escriptors i dramaturgs han afegit les seves pròpies idees damunt Salomé –diu Rueda–. La dansa dels set vels, per exemple, no està descrita així a la Bíblia". I afegeix: "Sovint s'ha definit com una dona capritxosa que va demanar el cap de Joan Baptista, però és una lectura que no té en compte el moment històric en què va viure, en què les dones no tenien cap mena de llibertat". Mira comenta: "Salomé vol trencar la gàbia de barrots en què estaven empresonades les dones de la seva època, que tenien prohibit el coneixement i sovint veien la seducció com la seva única arma". Segons la directora, la seva versió de Salomé "no té res a veure amb la d'Oscar Wilde, que va viure en una altra època i entenia la figura femenina d'una altra manera".

La sensualitat de Salomé xoca amb el sistema rígid d'Herodes, marcat per la racionalitat. "A vegades els desitjos entren en conflicte amb la raó; quan parlem de la civilització, ens referim al control dels instints salvatges –diu Mira–. Però el sexe, que és el que mou el món i ens dona la vida, no té per què ser violent, pot produir plaer i fruïció, que són els antídots que ens han de permetre aixecar-nos del llit i suportar l'horror del món en què vivim". En aquest sentit, Rueda afegeix: "És un clàssic massa actual, per desgràcia. Hi ha alguna escena que recorda el cas de la Manada. I fa poc vaig llegir que el 2014, al Sudan, un home va manar que lapidessin la seva filla perquè després de separar-se del marit havia tingut relacions sexuals amb un altre home". "La nostra Salomé és un crit de pau i llibertat", conclou Mira.