Crítica de teatre

'Austràlia', una bona comèdia sentimental a la Sala Flyhard

Israel Solà, el director escènic de La Calòrica, debuta esplèndidament com a dramaturg en solitari

Una imatge d'un assaig de l'obra 'Austràlia'
2 min
  • Sala Flyhard
  • Fins al 19 de desembre
  • Autoria i direcció: Israel Solà
  • Amb Ester Cort, Meritxell Huertas, Brian Lehane i Carme Poll

Què no faries per una germana! Per exemple, viatjar fins a l’altra punta del món per cedir-li un òvul per satisfer el seu desig de ser mare. I això és el que li demana la Laia a la seva germana petita, l’Elena. Esclar que sí, dirà ella. I amb il·lusió. De manera que l’Elena, acompanyada de la germana gran, la Mercè, alcen el vol. Tres germanes, la immensitat de l'illa més gran del món i l’Andy, el marit de la Laia que només parla anglès. Però ja sabem que una cosa són les bones intencions i l’altra les conseqüències de fer o no fer una cosa. I ja sabem que la fraternitat de la infantesa canvia quan ens fem grans i omplim la motxilla de desitjos, pors i frustracions.

Israel Solà, director escènic de La Calòrica, debuta com a dramaturg en solitari amb aquesta entranyable i divertida comèdia sentimental que també ha dirigit. És un esplèndid debut habitat per personatges de carn i ossos, personatge creïbles i tremendament humans. Una estructura de diari de viatge. Tot un seguit de clics de la càmera de l'Elena, fotògrafa freelance que rebutja la vida convencional, en un viatge de confrontació i reconeixement de les tres germanes que al capdavall ens parla de la família com a reducte emocional per agafar-s'hi quan estem necessitats.

Tres personatges ben dissenyats (l’Andy només parla anglès) en una comèdia que combina hàbilment humor i sentiment amb un ritme precís i una notable direcció d’actrius. La Mercè de Meritxell Huertas assumeix la part més còmica carregant la seva pròpia merda de vida mentre la Laia (Carme Poll) i l’Elena (Ester Cort) es confronten al motor de la comèdia i un Andy (Brian Lehane) sempre fora de joc com a convidat de pedra.

Sobre un espai escènic totalment blanc, evitant qualsevol projecció il·lustrativa (un gran encert), la comèdia ens trasllada per tot un seguit d’espais fent gran el petitíssim espai escènic de la Flyhard. I és que la imaginació és el tercer ull.

stats