Antonio Banderas signa una magnífica producció de 'Company'
Roger Berruezo, Anna Moliner, Marta Ribera i companyia resolen amb nota aquest muntatge sobre el matrimoni
'Company, el musical'
Teatre Apolo (fins al 12 de juny)
Casar-se o no casar-se. Aquesta és la qüestió. Què li és més grat a l’home i a la dona: ¿conservar la seva independència o lligar-la a la d’un altre? Ho plantejava el 1970, en plena Guerra del Vietnam i d'eclosió de la revolució sexual, George Furth en el llibret de Company, amb música i lletres del gran Stephen Sondheim, un espectacle guardonat aquell any amb sis premis Tony.
Inèdita entre nosaltres fins que el 1997 Calixto Bieito la va dirigir al Mercat de les Flors, ara arriba a l’Apolo una excel·lent producció del Teatro del Soho CaixaBank dirigida per Antonio Banderas, que, casualment, té al teatre Tívoli un altre musical, A chorus line.
El llibret, en una molt eficaç traducció d’Ignacio Garcia May, ens parla d’un solter d’or que acaba de fer quaranta anys a qui els seus amics preparen una festa sorpresa. I, ai las, coneixerem les companyies aparentment estables que tapen solituds i les solituds que no troben aixopluc en companyies efímeres. És a dir, els amics del protagonista, més aviat mal casats, i les amigues que té per passar l’estona.
Aquest és un musical d’actors i actrius, com deia el meu admirat Joan Anton Benach arran de l’estrena de Bieito. I ho és perquè resulten tan importants les cançons, amb l’esplèndida música de Sondheim, com la interpretació de nombroses escenes parlades. I és en aquests fragments on el llibretista descarrega una notòria aversió vers el matrimoni com a remei de la solitud i tenyeix d’ironia la festa.
La posada en escena de Banderas, que a Màlaga interpretava el paper de Robert, és fresca i vitalista, accentua l’humor i la comèdia al primer acte, i és més fosca i dramàtica al segon, quan cauen les màscares. Hi ha una bona direcció d’actors i tant el moviment com les petites coreografies funcionen la mar de bé. Per no dir el magnífic so de l’orquestra i la fantàstica dicció dels intèrprets. Roger Berruezo n'és el protagonista, però l’obra és força coral i els millors moments estan en mans de les actrius. Des de la brillant pallassa Anna Moliner, amb un vestit que ens recorda Estrellita Verdiales de La Cubana, fins a Júlia Möller, Maria Adamuz, Lydia Fairen i, ésclar, Marta Ribera, que lidera la part final de la funció. Tot plegat en una aclaparadora escenografia (Alejandro Andújar) i una no menys impactant il·luminació. Val la pena.
