Antonio Banderas i Emilio Aragón estrenen un musical sobre Jesús al Poliorama

BarcelonaUna església en ruïnes ocuparà l'escenari del Teatre Poliorama des d'aquest dimecres, 18 de setembre, fins al 13 d'octubre. Antonio Banderas i Emilio Aragón presenten un nou muntatge de Godspell, un clàssic de la comèdia musical nord-americana dels anys 70. Tot i que va néixer com un projecte universitari, aquest espectacle de Stephen Schwartz i John-Michael Tebelak va aterrar de seguida als circuits teatrals alternatius de Nova York i va consagrar-se com un dels musicals juvenils que no passen de moda. Després d'estrenar el muntatge al Teatre del Soho Caixabank de Màlaga "amb les entrades exhaurides durant molts mesos" –segons ha explicat el productor teatral Toni Albaladejo, un dels socis del Poliorama–, la companyia arrenca a Barcelona una gira estatal amb un nou repartiment, encapçalat per l'actor barceloní Andro Crespo.

"Godspell està basat en les paràboles de l'Evangeli de Sant Mateu i, tot i que Jesús hi té un paper central, no crec que sigui un musical religiós, sinó que sobretot parla de l'amor", diu Aragón, que com a director de l'espectacle ha intentat adaptar-lo a la realitat del 2024. "Vaig fer una videotrucada amb Schwartz i vaig proposar-li canviar una mica la primera escena per portar-la a l'actualitat, amb la guerra d'Ucraïna –explica–. Al principi em va dir que no, però al cap de dos dies em va dir que fes el que volgués". El director descriu l'espectacle com un "meravellós calaix de sastre", fruit d'un "treball sobretot coral, encara que hi hagi cançons específiques per a cada personatge". "En aquesta societat que demana a crits més empatia i generositat, més petons i abraçades, en aquesta societat en què llegir les notícies és un esport de risc, necessitem més espectacles així", afegeix.

Banderas i Aragón viuen el projecte amb il·lusió, sobretot perquè els ha permès resoldre "una assignatura pendent des de fa temps, que era treballar junts". "Per casualitats de la vida, resulta que Godspell va ser la primera comèdia musical que l'Antonio [Banderas] va veure de petit i també va ser la primera que vaig veure jo quan vaig arribar a Espanya amb la família", explica Aragón, que quan va descobrir aquesta coincidència va pensar que "la vida de vegades conspira".