'Anna Karènina': passió amorosa a baixa temperatura

No, no s’han equivocat d’obra ni de teatre per més que els pugui sorprendre que la versió d’aquesta Anna Karènina arrenqui amb la primera i famosa frase de la cèlebre obra de Lev Tolstoi dita en anglès per una actriu belga d’origen ruandès (Andie Dushime). Ella és una mena de narradora que al llarg de les tres hores de funció puntuarà alguns dels sentiments o de les reflexions dels personatges (convenientment sobretitulats). Per què? Doncs perquè es tracta d’una curiosa i diuen que necessària aportació a la dramatúrgia vinculada a la gira internacional de l’espectacle.

La dramatúrgia de l'espectacle ha resumit molt encertadament les mil pàgines de l’original concentrant-se en les tres relacions matrimonials sobre les quals s’aixeca la novel·la del gran escriptor rus. S'obvien els perfils de princeses i militars per acostar-nos als personatges i verificar que, tot i els canvis socials en el tema de l’amor i del matrimoni, no hem canviat tant. A l'obra hi ha, lògicament, la mirada feminista que constata l’esclavatge de la dona i defensa la seva alliberació.

La proposta de la directora Carme Portaceli situa la narració en una mena de no espai conceptual segurament massa estèril i massa blanc per acollir les doloroses emocions que viuen els personatges, i menys encara l’huracà sentimental que arrossega la vida d’Anna Karènina. Al nostre entendre tampoc juga a favor d’aixecar la temperatura de l’escena un disseny de llums molt present (quatre torres que acoten l’espai) i amb un reiterat joc d'intensitat fluctuant que pot despistar una mica.

Una altra cosa és l’apartat interpretatiu i la pujada de temperatura del segon acte. La directora extrau el millor d’un repartiment ben compenetrat. Eduard Farelo és l’espurnejant faldiller Stiva; Bea Segura la seva dona enganyada ben enèrgica en el seu despit; Bernat Quintana fa creïble la inconsistència emocional de Levin; Míriam Moukhles, a qui vam descobrir a Tots ocells, dona llum i vida a la jove Kitty; Jordi Collet omple de seny i raó el marit de Karènina. Diria que Borja Espinosa no acaba de trobar el personatge de Vronski, i potser per això no brilla la química amb l’eficaç Karènina d’Ariadna Gil, sensacional en l’encontre amb el seu fill.