Angélica Liddell: "Quan un crític recorre a la policia i no a la llibertat d'expressió, alguna cosa va malament"

BarcelonaVeient que li quedava poc temps de vida, el cineasta suec Ingmar Bergman (1918-2007) va escriure el guió del seu propi funeral. Va triar el lloc de la cerimònia, va deixar anotats els salms que calia cantar i, fins i tot, va fer-se construir un taüt com el del papa Joan Pau II, mort dos anys abans que ell. La dramaturga i actriu Angélica Liddell (Figueres, 1966), que es troba immersa en la creació del que ella anomena "la trilogia de la mort", ha volgut retre homenatge a Bergman –un dels seus grans "referents estètics"– amb l'espectacle DÄMON. El funeral de Bergman, en què reprodueix la cerimònia dissenyada pel cineasta i, de pas, reflexiona sobre la mort, el pas del temps, la decadència dels cossos, la hipocresia social i la relació sovint tensa entre els artistes i els crítics teatrals. "El repte ha sigut convertir el funeral de Bergman en un acte íntim", diu Liddell, que ha fet fabricar "el mateix taüt" que va escollir el cineasta.

Amb Vudú (3318) Blixen (2023), la primera part de la trilogia de la mort, Liddell va consolidar-se encara més com una de les artistes més cobejades del panorama teatral europeu. Aquest estatus, tant per part de la crítica com d'un públic especialment devot, s'ha vist reafirmat amb DÄMON, que el 29 de juny va inaugurar el 78è Festival d'Avinyó i compta amb la coproducció de teatres de primera línia, com l'Odéon - Théâtre de l'Europe, els Teatros del Canal de Madrid, el Théâtre de Liège, el Dramaten d'Estocolm i el Festival Grec de Barcelona. Fidel al públic català, Liddell presenta el nou muntatge del 19 al 21 de juliol al Teatre Lliure de Montjuïc, dins el Festival Grec. A més, el març del 2025 portarà Vudú (3318) Blixen al Teatre Nacional de Catalunya i, més endavant, possiblement tornarà a Barcelona per presentar Eón,el tercer i últim muntatge del tríptic.

"Cada obra que faig és un pas més cap a la meva desaparició"

Liddell, que treballa "a partir d'obsessions", va quedar "posseïda" per la cinematografia de Bergman des de molt jove. "Vaig descobrir-lo en un cicle de la Televisió Espanyola", explica l'artista, que lamenta que "la televisió que ens tractava com a persones intel·ligents i sensibles ja ha desaparegut". "Em sentia molt reflectida en les seves pel·lícules, que posaven nom a les meves angoixes –afegeix–. Quan no sé què fer, recorro a Persona (1966), un dels films més experimentals i críptics de la història del cinema, en què Bergman es desprèn de l'argument i sent l'art en llibertat". Tot i que el cineasta sempre ha format part del seu imaginari, ara que Liddell s'apropa als 60 anys s'hi sent més connectada que mai, perquè "ell tenia 56 o 57 anys quan va expressar la por a la mort als seus dietaris". Per intensificar aquest vincle amb Bergman, Liddell s'ha rodejat d'actors del teatre suec Dramaten, on el cineasta va treballar sovint. "Alguns actors van vestits amb roba que va portar ell", explica.

"Tinc la mort cada vegada més a prop", diu l'artista, que a través de Bergman ha aconseguit expressar "els seus propis dimonis". "La gent, si la poses cara a cara amb la mort, se'n riu –explica–. Si li dius a algú «Tu també moriràs», es crea un distanciament molt gran". El que Liddell pretenia amb aquest espectacle era evidenciar els "terrors inconscients" que tots arrosseguem i confrontar "la pell jove amb els cossos que ja estan a prop de convertir-se en esquelets". Tot i això, no volia "transmetre la vellesa, sinó l'extenuació". "Cada obra que faig és un pas més cap a la meva desaparició –assegura–. Em ve molt de gust emmudir, expressar-me a través d'altres cossos. La paraula és una condemna". En aquest sentit, no descarta que Eón,el tercer muntatge del tríptic, sigui una proposta silenciosa: "El silenci és el símbol més fort d'algú que està desapareixent".

La polèmica amb un crític francès

L'estrena de DÄMON al Festival d'Avinyó va estar marcada per una polèmica amb el crític teatral francès Stéphane Capron, que va denunciar-la per injúries públiques arran d'una escena en què Liddell, inspirant-se en Bergman, recita noms de crítics francesos i els insulta amb vehemència. "Quan un crític recorre a la policia i no a la llibertat d'expressió, alguna cosa va malament", diu l'artista, que creu que Capron "no va entendre" que els insults s'emmarcaven en un context teatral. D'altra banda, considera que la denúncia "legitima l'esperit bergmanià" envers els crítics. "Bergman estaria content", afegeix.

Encara que "segurament els noms dels crítics francesos no significaran res" per al públic d'altres països, ha decidit mantenir-los perquè "li permeten crear una dramatúrgia" a la qual no vol renunciar. Al mateix temps, de cara a les pròximes funcions té previst adaptar aquesta part de l'obra segons els diferents teatres que visiti. "Ja he pensat què faré a Barcelona", diu l'artista, que té ganes d'"experimentar i jugar, sempre amb Bergman com a referent".