Àngel Llàcer té prou asos per convertir 'El temps i els Conway' en un èxit

L’obra de J.B. Priestley El temps i els Conway parla dels estralls del pas del temps. És un drama burgès en què palpita la il·lusió del futur contraposada a l’amargor de la realitat en una estructura dramàtica original. I és que si el primer acte transcorre en la festa d’aniversari d’una de les filles amb l’eufòria de la fi de la Primera Gerra Mundial i el segon en la crisi de vint anys més tard quan les il·lusions i els somnis dels joves han estat destrossats, el tercer torna al 1919 i a la festa per mostrar els apunts de la felicitat perduda.

Està d’allò més bé que al programa de mà Àngel Llàcer reconegui el mestratge professional de Mario Gas, qui ara fa trenta anys va firmar una mirada sobre El temps i el Conway d’aquelles que deixen empremta i que es recorden com a modèlica. Llàcer diu que no hi caben comparacions. I té raó. En primer lloc, perquè la proposta de Gas i companyia va fer una temporada de gairebé cinc mesos al Teatre Condal, va girar mig any per Catalunya i Espanya i es va convertir en una producció icònica; en canvi, la del TNC està programada sis setmanes. En segon lloc, perquè el record ben segur que és poc definit. I en tercer lloc, perquè la mirada de Llàcer és, lògicament, força diferent.

Llàcer llueix aquell sentit de l’espectacle que ha aplicat amb èxit a musicals com La jaula de les locas, en cartell al Tívoli fins al 23 d'abril. Llàcer és un director seductor i no escatima recursos per seduir els espectadors. Això vol dir comptar amb una escenografia com més espatarrant millor. I certament que la de Marc Salicrú ho és. Personalment, em recorda el saló del Palau de Moulinsart del capità Haddock o el gran menjador d’un castell de les Highlands amb 120 retrats de família a les parets. Vaja, com si tot plegat sortís d’un còmic. Impressió reforçada per l’acolorit vestuari i attrezzo. Vol dir també no tenir por de caure en la caricatura en presentar els perfils dels personatges ni en l’exageració de les emocions, extrems ben presents sobretot al primer acte. I vol dir tenir bons intèrprets. Màrcia Cisteró ho té tot per ser una magnífica senyora Conway acompanyada d’unes excel·lents Mar Ulldemolins, Roser Vilajosana, Bàrbara Roig, Júlia Truyol i Júlia Bonjoch i un molt encertat Biel Duran. Prou asos per garantir un èxit.