Àngel Llàcer dirigirà el musical 'The producers': "Sort que no passem l'obra per TV3, perquè hi surten esvàstiques"

BarcelonaMentre La jaula de las locasfa l'última temporada al teatre Tívoli, Àngel Llàcer, Manu Guix i Jordi Sellas han presentat aquest dimarts el musical en castellà que faran en aquest teatre la pròxima temporada: la comèdia de Mel Brooks The producers. Es tracta de la història d'un productor de Broadway arruïnat, Max Bialystock, i un comptable, Leo Bloom, que volen fer-se rics fraudulentament produint el fracàs més sonat de la història del teatre musical i fugint amb els diners dels productors. Per aconseguir-ho, fitxen un director i uns intèrprets mediocres per fer un títol d'entrada infumable: Springtime for Hitler [Primavera per a Hitler].

"Sort que no passem l'obra per TV3, perquè hi surten esvàstiques", adverteix Àngel Llàcer, que ha insinuat que sortirà a l'obra, tot i que no ha revelat quin paper hi farà. Tampoc si, després de Cantando bajo la lluvia, Ivan Labanda tornarà a fer un paper protagonista. Sigui com sigui, els càstings arrencaran d'aquí un mes, els assajos al juliol i les prèvies començaran el 15 de setembre. "L'espectacle parla dels límits de l'humor i la llibertat d'expressió, temes molt d'avui", diu el productor Jordi Sellas.

The producers és el projecte més ambiciós de Nostromo Live: la producció superarà els 2,7 milions de La jaula de las locas, sobretot perquè l'acció passa en molts espais diferents i això reclama molts canvis d'escenografia.Però el pressupost encara no està tancat. "Els costos han pujat un 30% o un 40%, però no ho repercutirem en el preu de les entrades", assegura Sellas. Tot i que la pel·lícula Els productors és del 1967, la seva adaptació al musical va veure la llum el 2001. És l'únic musical que ha estat premiat als Oscar, els Grammy i els Tony. "És l'espectacle natural que ens toca fer com a equip. Té el sentit de l'humor de La jaula de las locas i l'espectacularitat dels números clàssics de Broadway de Cantando bajo la lluvia", diu Llàcer, que serà el codirector de l'espectacle juntament amb Enric Cambray.

Pel que fa a la música, The producers parteix "del Broadway més pur, més clàssic", com diu el director musical, Manu Guix. "En l'orquestració manen molt les cordes i els vents, i la partitura és plena de picades d'ullet als grans muntatges de la història del teatre musical com el mateix Cantando bajo la lluvia, i també pot haver-hi temes de Cole Porter i cançons que recorden l'època daurada de Broadway", diu Guix. "La partitura de The producers és plena de grans cançons que transmeten moltíssima alegria, però és molt difícil sobretot en els números corals", afegeix. Guix també comptarà amb un codirector, Gerard Alonso. La coreògrafa de l'espectacle serà Miryam Benedited. "Els ballarins tindran una mica més d'exigència que a Cantando bajo la lluvia, perquè hauran de cantar força més; no n'hi ha prou amb tenir molta tècnica de teatre musical, jazz i claqué", afirma Benedited.

Aquest muntatge de The producers serà el primer que es veurà a Barcelona i Madrid després del que van protagonitzar José Mota i Santiago Segura el 2006. "Aquell muntatge era una franquícia", diu Llàcer, mentre que les condicions dels drets que té Nostromo els permeten no haver de fer la còpia d'un espectacle mare. Les entrades surten a la venda aquest dimarts.

La dificultat de fer musicals de gran format en català

La presentació de Los productores ha tornat a posar damunt la taula el debat que ha suscitat que una productora catalana faci les produccions més ambicioses només en castellà i la dificultat de tirar endavant musicals de gran format en català. "En la mesura que la viabilitat econòmica del projecte ho permet, optem pel català, que és la nostra llengua. Però xifres com les de La jaula de las locas i The producers fan absolutament inviable un espectacle que pugui fer una sola temporada, com passaria en català, i per això hem de fer espectacles que amb una sola producció puguin fer temporada a Barcelona i a Madrid i fer gira per tot l'Estat", diu Sellas. "Si no estaríem lluitant en inferioritat de condicions respecte a les altres empreses productores de musicals de gran format, que totes són a Madrid", subratlla.

Per resoldre-ho, Sellas ha explicat que des de fa temps parlen amb el departament de Cultura de la Generalitat i la secretaria de Política Lingüística per trobar la manera que musicals de gran format siguin viables amb una explotació "només dins l'àmbit de Catalunya", i espera poder donar bones notícies aviat. Això vol dir fer temporada a Barcelona i gires breus pels teatres del país que puguin acollir un espectacle d'aquestes dimensions. Sellas també ha reclamat que els teatres públics d'àmbit nacional tornin a produir musicals de gran format, com va passar en el passat amb casos com Guys & Dolls al TNC i més endavant Molt soroll per no res al mateix teatre. "En els últims vint anys el format d'arts escèniques que porta més públic i genera més facturació és el gènere musical", diu Sellas.