Shakespeare celebra al Teatre Goya la possibilitat d'equivocar-se
Andrés Lima porta a Barcelona una versió esbojarrada de 'La comedia de los errores'
BarcelonaEls equívocs, el caos i els malentesos governen l'escenari del Teatre Goya des d'aquest dimarts amb La comedia de los errores de Shakespeare, en una posada en escena a càrrec d'Andrés Lima i amb l'actor Pepón Nieto com a cap de cartell. L'espectacle, que ve de Madrid i es podrà veure fins al 3 de novembre, és una versió esbojarrada del clàssic amb picades d'ullet a l'actualitat. "És fonamental reconèixer-nos com a imperfectes al món en què vivim i intentar aprendre'n. És la tesi bàsica de Shakespeare a l'obra", subratlla Lima. El director ha aixecat el muntatge amb sis actors, tots homes, per "retre un homenatge a les companyies de l'època", en què els intèrprets masculins encarnaven també papers femenins. "Hem dut més enllà aquest joc de sexes per fer una reivindicació LGTBIQ+", diu Lima.
La funció és una festa esbojarrada encapçalada per dues parelles de bessons: Antífolo de Siracusa i Antífolo d'Efes, els amos de Dromio de Siracusa i Dromio d'Efes, els seus criats. "Una parella és viatgera, espiritual i amant del nomadisme. L'altra és materialista i està aferrada al capital. Són dos pols oposats i, quan s'uneixen, apareix la idea que la veritat en realitat es troba entremig de tots ells", afirma el dramaturg Albert Boronat, que s'ha encarregat de versionar l'espectacle.
Una companyia d'actors desbordats
Un dels principals canvis respecte a la posada en escena original és el volum de la companyia. En aquesta ocasió, la vintena de personatges del text estan interpretats per només sis actors, que canvien constantment de rol per poder cobrir tots els papers al llarg de les gairebé dues hores que dura l'espectacle. Jugant amb aquesta mancança, Lima ha incorporat una trama secundària en què una companyia teatral està desbordada i no té prou mans per representar l'obra. "És divertit perquè l'obra permet equivocar-nos, però no hi ha improvisació. Hem de ser molt precisos, és un espectacle molt exigent. Per això mai fem dues funcions un mateix dia", apunta Nieto.
Per a la posada en escena s'han servit dels anacronismes del text original, que transcorre a Grècia, però compta amb personatges amb noms anglesos. Així, els intèrprets llueixen vestits tradicionals grecs i tota la història transcorre en una guingueta del Mediterrani, amb un discjòquei al centre que punxa música balcànica i techno. Al final, segons Nieto, l'espectacle "és una festa en què busquem passar-nos-ho bé i celebrar l'error amb el públic".