Estrena teatral

Els Amics de les Arts: "No hi ha res menys normal que tenir uns pares normals"

El grup estrena 'Pares normals', el seu primer musical, amb Enric Cambray i Júlia Bonjoch al Teatre Poliorama

Joan-Enric Barceló, Dani Alegret i Ferran Piqué al Teatre Poliorama
3 min

BarcelonaDes que van treure el primer disc, Els Amics de les Arts es miraven el teatre musical com un cim que els despertava ambició i entusiasme. Ara que ja hi han arribat, Joan Enric Barceló, Ferran Piqué i Dani Alegret estan il·lusionats i alhora inquiets pels nervis que acompanyen tota estrena teatral. "S’han unit dos mons que estimem molt, la música i el teatre. L'espectacle fa honor al nom del grup", explica Ferran Piqué. Pares normals es va començar a gestar abans de la pandèmia amb Marc Artigau a la dramatúrgia i Sergi Belbel a la direcció, i ara ha arribat a l'escenari del Teatre Poliorama. El musical segueix la història de l'Aran (Enric Cambray), un jove advocat amb la vida encarrilada –viu als Estats Units, té una bona feina i s'està a punt de casar– quan tot li salta pels aires.

L'espectacle, que s'estarà al Teatre Poliorama de Barcelona des d'aquest divendres fins al 8 de gener, és una comèdia produïda per Minoria Absoluta que es pregunta sobre què dona sentit a la vida. En el repartiment hi ha també Júlia Bonjoch, Annabel Totusaus, Albert Pérez, Lucía Torres, Bernat Cot, Anna Herebia i Víctor Gómez. La història de l'Aran va aterrar a l'estudi d'Els Amics de les Arts i ells es van posar a pensar cançons per explicar-la. El procés creatiu, diuen, ha estat molt diferent del d'un disc. "Quan fas un disc has de crear 12 universos diferents. Aquí ens hem trobat amb una història i havíem de fer cançons per explicar-la. Això ha fet que sigui molt més enriquidor. I en el moment que no et rima una cosa no passa res, perquè ho diuen parlant", assenyala Joan Enric Barceló.

Una escena de 'Pares normals'

És la primera vegada que han compost cançons que no cantaran amb públic –"A casa les hem cantat molt!", matisa Dani Alegret– i admeten que els està costant gestionar-ho. "Estem acostumats a ser a dalt de l'escenari i a ser nosaltres els que ens enfrontem amb el problema quan falla alguna cosa. Ho portem fatal", diu Alegret. Per al musical han creat una banda ad hoc formada per Joan Martorell (piano), Vicens Martín (guitarra), Anna Fusté (baix) i Laia Fortià (bateria), que tocarà en directe a cada funció. "Fent teatre hem après a confiar en els bons professionals i en l’equip", afirma Barceló.

Un perdedor entranyable

Sovint, les cançons d'Els Amics de les Arts estan lligades amb el que senten o el que han viscut. Aquí han hagut de connectar amb l'Aran, un advocat que té més en comú amb els músics del que pot semblar a simple vista. "Aquesta idea del personatge perdedor, a qui tot li surt malament, però alhora entranyable, és molt present en les nostres cançons. Penso en Jean-Luc o L'home que treballa fent de gos, per exemple", subratlla Barceló. "No és un perdedor catastròfic, sinó un perdedor a qui t'acabes estimant amb bogeria. El musical vol que surtis una mica més feliç de com has entrat", afegeix Alegret.

Un altre pont per connectar amb l'Aran són els seus pares, dos psicòlegs que l'han educat d'una manera peculiar. "Les cançons parlen de l’amor, de la mort, de deixar anar i de perdonar. Entenem els pares en el moment en què ens hi convertim", reflexiona Barceló. Piqué defineix l'espectacle com "una comèdia musical molt vitalista" i Alegret destaca que "no hi ha res menys normal que tenir uns pares normals". Ells són els primers a admetre que en algun moment ho han desitjat, "com li passa a tothom". Els Amics de les Arts han gestat Pares normals en paral·lel amb el seu pròxim disc, que està en la fase final de creació i que es publicarà al març.

stats