Alberto San Juan, política des de l’escenari
L’actor madrileny serà aquest mes al Teatre Romea amb ‘España ingobernable’
És possible que alguna vegada hagi renegat dels danys col·laterals de tenir opinió i expressar-la públicament. Potser s’ha penedit de no haver seguit l’exemple de tants companys de professió: limitar-se a actuar tan bé com sabia, si de cas des del privilegi d’un físic amable. Si és així, no ha transcendit. Perquè des de la seva participació en Animalario, aquella companyia falsament anàrquica comandada per Andrés Lima (impagable per necessària i políticament incorrecta aquella esbojarrada Alejandro y Ana. Lo que España no pudo ver de la boda de la hija del presidente ), Alberto San Juan no ha deixat de prendre partit des de l’escenari. I des de qualsevol lloc on trobi un altaveu, com aquell polèmic “No a la guerra” de la gala dels Goya copresentada amb el seu col·lega Willy Toledo que, 14 anys després, encara no ha cicatritzat del tot.
El teatre d’Alberto San Juan és un teatre polític. Tant si es tracta d’escriure, dirigir i protagonitzar els seus propis espectacles com de programar el Teatro del Barrio, un reducte per al compromís social que capitaneja a Madrid. Fill de l’humorista gràfic Máximo, va aprendre a casa l’obligació de no callar. Independitzat d’Animalario, va començar a construir el seu repertori particular sobre la base del monòleg Autorretrato de un joven capitalista español, on retrata les contradiccions de denunciar els vicis del sistema i ser-ne un clar exponent. La peça no ha deixat d’acompanyar-lo i segueix voltant amb ell: la setmana vinent (20 i 21 d’octubre) tornarà a presentar-la, un cop més, a Barcelona, entremig de les funcions del seu muntatge més recent, España ingobernable, un reguitzell de “ canciones indignadas y prosas indignantes ”, com diu el subtítol, on l’acompanya el guitarrista Fernando Egozcue. Els trobareu al Teatre Romea, del 17 al 22 d’octubre.