Albert Camus i María Casares, enamorats incondicionalment al Temporada Alta

BarcelonaL'escriptor Albert Camus i l'actriu Maria Casares van tenir una història d'amor "políticament incorrecta", diu el director teatral Mario Gas amb motiu de Casares-Camus: una història d’amor, l'espectaclefet a partir de l'epistolari dels dos amants que s'estrena dissabte al Teatre de Salt, al festival Temporada Alta. "Ell era casat. No es va divorciar. A banda de la María va tenir dues amants a qui estimava, ella va tenir relacions amb alguns companys il·lustres... I s’estimaven, s’estimaven profundament amb tota l’ànima", explica Gas. "Avui podríem parlar de poliamor o d'una relació oberta, no és una relació políticament correcta, però aprofundeixes molt en l'ànima humana", insisteix el director.

Així i tot, l'artífex del projecte és l'actriu Rosa Renom, que va quedar "molt fascinada" per les cartes, en va fer una selecció de les més de 1.600 que es van enviar i les va traduir al català. Com no podia ser d'una altra manera, ella les portarà dalt l'escenari juntament amb un altre degà de l'escena catalana, Jordi Boixaderas. "No són només cartes d'amor i prou, són molt més, són el retrat de tota una època", diu Renom. "Les cartes reflecteixen una relació meravellosa en l'àmbit artístic, sexual, sensual... Hi ha baralles, gelosia, dubtes, separacions, reconciliacions. Hi ha un lligam molt profund entre dues persones que van creixent humanament i artísticament", subratlla.

Textos "absolutament contemporanis"

"La nostra feina és dir uns textos que es van escriure per ser llegits. La majoria provenen de les cartes, però també hi ha pensaments de Camus dels seus carnets i textos que María Casares no va escriure en les cartes", explica Boixaderas. "No fem una recreació historicista dels dos personatges, el que diuen és absolutament contemporani –assenyala Gas–. Van viure en una època amb moltes contradiccions i amb moltes convulsions. L'espectacle és també la radiografia d'aquella època i de totes les contradiccions en relació amb l'amor".

Pel que fa al to de les cartes, tots coincideixen en el fet que en les de Casares hi ha més "intensitat" que en les de Camus que, segons Gas, sovint sembla més teòric. Durant el procés de creació, Mario Gas es va anar engrescant i va portar l'espectacle més enllà de la lectura de les cartes. Així, Casares-Camus: una història d’amor planteja un muntatge en què els dos intèrprets transiten per un espai que evoca les golfes d'un teatre. La il·luminació és de Carlos Lucena, el vestuari d'Antonio Belart, el disseny de so d'Orestes Gas i el vídeo d'Álvaro Luna i Elvira Ruiz Zurita. "Els dos personatges surten de les ombres de la memòria i parlen entre ells", explica Gas. Després del Temporada Alta, l'espectacle es podrà veure al Teatre Lliure de Gràcia del 2 al 21 de gener del 2024.

Indi Gest s'endinsa en el mite de Sísif

Coincidint amb Casares-Camus: una història d’amor arriba al Temporada Alta un altre espectacle, Sísif fa no fa, que beu del llegat de Camus, concretament de l'assaig El mite deSísif, sobrel'home condemnat a empènyer eternament una pedra fins a un cim del qual sempre torna a caure. Es tracta d'un monòleg de la companyia Indi Gest, amb text i direcció de Jordi Oriol i interpretat per Carles Pedragosa. "A la companyia Indi Gest fan una cosa que sap fer molt poca gent: agafar grans textos i fer-los servir per crear una obra contemporània sense fer el ridícul", assegura el director del festival, Salvador Sunyer.

Sísif fa no fa s'estrenarà diumenge a El Canal-Centre d'Arts Escèniques de Salt i es podrà veure al Teatre Lliure del 25 de gener a l'11 de febrer del 2024. "Albert Camus m'inspira moltíssim", reconeix Jordi Oriol. "És un espectacle diferent dels anteriors, hem defugit la nostra poètica per trobar-ne unes altres", afirma. L'espectacle, diu Oriol, barreja música, text i teatre d'objectes. "El mite de Sísif també parla de l'angoixa de no trobar sentit a la vida i es planteja la idea del suïcidi. Però no en fa cap al·legat. Al contrari, fa un al·legat de l'home absurd, de l'home que persisteix tot i saber que la vida no tindrà sentit", conclou Oriol.