Una adaptació magnífica de l'obra de la Nobel Olga Tokarczuk

Drive your plow over the bones of the dead [Llaureu sobre els ossos dels morts] és "una sorprenent amalgama de thriller, comèdia i tractat polític", escrivia Sarah Perry al diari The Guardian arran de la publicació a Anglaterra de la novel·la homònima de la premi Nobel polonesa Olga Tokarczuk.

Certament, l’obra, que pren el títol del poema de William Blake Proverbis de l’infern, és una novel·la de misteri amb cadàvers i policies. Transcorre durant l’hivern en un altiplà de Polònia proper a la frontera txeca i s'hi succeeixen un seguit d’estranys assassinats. I també és cert que el punt de vista de la narradora –Janina, una excèntrica amant de l'astrologia que va ser enginyera, que ara dona classes a nens petits i que veu en els crims una indignada reacció de la naturalesa– està impregnat d’apunts irònics i humorístics de caràcter eminentment polític. Sobretot destil·la una lúcida reflexió ecologista i animalista sobre la nostra societat i la relació de l’individu amb l’entorn.

No era fàcil convertir la novel·la en una proposta escènica, però, sens dubte, un repte així era viable a les mans d’una de les companyies més veteranes del teatre europeu, i que ens ha visitat amb relativa assiduïtat, Complicité de Simon McBurney, que ara fa sis anys va presentar al Festival Grec una potent adaptació de Beware of pity (La impaciència del cor) de Stefan Zweig. McBurney respecta el format de la narració i la seva poètica posant sobre les espatlles d’una fabulosa Amanda Hadingue (la protagonista de la pel·lícula The Queen) la responsabilitat de traslladar-nos la història al llarg de quasi tres hores. És ella qui domina la paraula, i de quina manera!, mentre al seu voltant la resta del repartiment crea imatges amb accions corals que, juntament amb un seguit d’inquietants i pictòriques projeccions, fan costat al relat i construeixen una poderosa dramatúrgia visual, una mica obscura, això sí.

No hi ha gaires diàlegs però cal remarcar la divertida trobada amb un entomòleg amb qui compartirà un porro i que accentua la comèdia. És un espectacle molt textual, amb la consegüent exigència de lectura de sobretítols, cosa que minva una mica l'atenció sobre l’escena, però un espectacle per gaudir i que convida a llegir Tokarczuk.