El teatre que veurem el 2021: com la realitat afecta l’escena

BarcelonaEl teatre ha estat un dels sectors culturals més castigats per la crisi. El 2021 no es presenta fàcil ni per a l'exhibició, amb grans restriccions d'accés als teatres (els productors ja pateixen per superar l'onada del gener i el febrer), ni per a la producció, després de deixar d'ingressar 35,7 milions d'euros el 2020, cosa que posa en entredit la capacitat d'inversió. Tanmateix, les sales tenen propostes i talent per oferir, mentre segueixin obertes.

L'actualitat a escena

Ecologisme, joventut, racisme, violència... i l'adaptació de la novel·la d'Irene Solà

¿Com s'ho faran per adaptar Canto jo i la muntanya balla, on hi surten bruixes i pagesos i tempestes i núvols i llamps? Aquest és un dels primers enigmes que ens resoldrà l'any teatral: l'adaptació de la novel·la d'Irene Solà que dirigeixen Guillem Albà i Joan Arqué amb text de Clàudia Cedó, actrius com Laura Aubert i Anna Sahun i música de Judit Nedderman (el 17 de febrer a la Biblioteca de Catalunya). Al marge d'aquest bolet, l'actualitat s'imposa en els títols més esperats. Després de l'emprenedoria i el capitalisme, La Calòrica ascendeix al TNC per abordar el canvi climàtic amb De què parlem mentre no parlem d'aquesta merda, del tàndem Israel Solà - Joan Yago, sobre una escala de veïns que té problemes amb aigües fecals. Un altre text d'actualitat és el que suposarà el debut d'Emma Riverola en la dramatúrgia: Puertas abiertas, el relat d'una dona (Cayetana Guillén-Cuervo) que en plens atemptats a París obre la porta a una persona (Ayoub El Hilali) per donar-li refugi i no és com s'esperava; una coproducció del Teatro Español i el Romea que arriba a Barcelona al maig dirigida per Abel Folk. Al Lliure, Juan Carlos Martel Bayod dirigirà un docudrama escènic sobre la joventut i el sistema, La malaltia, a partir de l'obra de Ferdinand Bruckner. I també farà temporada al Lliure el muntatge estrenat al Grec de la nostra companyia més internacional, Agrupación Señor Serrano. The Mountain és una obra amb drons, pantalles i actors sobre la veritat i el simulacre, amb Putin, La guerra dels mons i una ascensió a l'Everest. Les Impuxibles, la companyia multidisciplinària de les germanes Peya, tenen previst estrenar aquest 2021 el seu nou muntatge, Fam, un espectacle sobre el cos quan entra en conflicte amb la societat: sexualitat, grassofòbia, trastorns alimentaris, racisme…

Rescats del 2020

Grans èxits que s'allarguen i títols que tornen

La dinàmica de programació del 2020 es mantindrà. Els teatres petits ara anuncien les temporades per trimestres, pel que pogués passar. Els teatres comercials mantindran al màxim els seus èxits en cartell per rendibilitzar-los (Escape room, El pare de la núvia, La cabra, o qui és Sylvia?). Està previst que tornin alguns títols atacats pel virus: La jaula de las locas, acabat d'estrenar, és el muntatge més gran que arriba a la cartellera. Cobertura de Bruno Oro i Clara Segura se'n va al Condal al febrer. A La Villarroel pouen de la Sala FlyHard (un èxit, AKA, i una descoberta, El pequeño poni, sobre assetjament). Tornarà El combat del segle a la Sala Beckett i l'Ocaña, reina de las Ramblas de Marc Rosich a l'Espai Brossa, perquè la pandèmia els ho va impedir. Un dels grans títols afectats que van quedar penjats va ser Eva contra Eva, una obra basada en Tot sobre Eva de Joseph L. Mankiewicz, amb Emma Vilarasau i Nausicaa Bonnín, que ha trobat forat al Goya per al setembre del 2021. Si el risc no estova els productors, hi ha dos grans musicals compromesos per al 2021: Cantando bajo la lluvia de Manu Guix i Àngel Llàcer (Nostromo) i el mític Golfus de Roma de Sondheim dirigit per Daniel Anglès (Focus).

Lluïsa Cunillé i la dramatúrgia catalana

Jordi Casanovas ven un projecte de teatre online a Amazon

L'emperadriu del Paral·lel de Lluïsa Cunillé, que retrata la vibrant bohèmia dels anys 20 a la gran avinguda de l'oci barceloní, serà la primera obra d'una dramaturga viva a la Sala Gran del Teatre Nacional. Aquest serà l'Any Cunillé, perquè a la Sala Beckett també el 2021 també arrenca amb dues obres seves (El jardí i Els subornats), tres lectures dramatitzades i xerrades. A banda, aquest any el TNC reuneix una bona nòmina d'autors catalans, amb textos interessantíssims d'Ivan Morales, Clàudia Cedó, Llàtzer Garcia, Pau Carrió i Anna Maria Ricart. També el Brossa se suma a estrenar autoria catalana, com la documental Serà el nostre secret de Daniela Freixas i Elies Barberà sobre els abusos infantils, l'estrena de la premiada Els ulls de Dalton d'Iñaki Garz o la recuperació de la comèdia de Marilia Samper Vernissatge, de Václav Havel. En una sala de gran format s'estrenarà Els Brugarol, de Ramon Madaula (al Poliorama al març) i ja és al Coliseum L'èxit de la temporada, una comèdia sobre comediants escrita i dirigida per Israel Solà i Enric Cambray a mida per als actors del Terrat (Oriol Grau, Fermí Fernandes i Sílvia Abril, entre d'altres).

Les plataformes digitals s'han convertit en una nova via per estrenar obres de teatre. Com ja es podia esperar, l'hiperactiu Jordi Casanovas ja s'hi ha posat i amb la seva productora Hause & Richman han signat un contracte per fer 11 peces originals d'autors espanyols (Marc Angelet, Marta Buchaca i Cristina Clemente, confirmats) per a Audible d'Amazon. La Sala Beckett també tirarà endavant un projecte de ràdio teatre amb textos de Jordi Galceran, Jordi Casanovas, Clàudia Cedó i Cristina Clemente dirigits per Sergi Belbel. Jordi Casanovas té pendents d'estrena Sopar amb batalla (març al Borràs) i Alguns dies d'ahir (maig a La Villarroel), mentre que Jauría aquí només es veurà en gira i en canvi aterra a Buenos Aires. Precisament d'allà vindrà el director Lautaro Perotti (Timbre 4), que estrenarà L'habitació blanca de Josep Maria Miró, una obra sobre el pes de la infantesa en la vida de la gent (el juny a la Sala Flyhard).

Les fires i festivals, adaptats però presencials

El Grec vol ser una festa i el Temporada Alta ja té Castellucci

Les fires i festivals confien tenir edició presencial, després que la majoria cancel·lessin el 2020. Aquest gener hi ha la reunió estratègica amb la conselleria de Cultura. Potser encara seran edicions excepcionals però haurien de servir per recuperar els projectes perduts i llançar-ne de nous. El Grec té el cartell tancat pensant en un aforament del 50% (amb l'esperança d'arribar al 75%) i un objectiu: "Que sigui una festa", diu Casadesús. Rebran una atenció especial la creació africana i noms recuperats com Rimini Protokoll, Dimitris Papaioannou o un espectacle de Farsa, el disc de Sílvia Pérez Cruz, dirigit per Pablo Messiez. També Tàrrega espera retrobar-se amb el públic i repescarà les produccions pròpies del 2020 i hi sumarà les que té en guaret de Kamchatka, Tombs Creatius, Hermanas Picohueso, Cia. Pau Palaus i Haa Collective. El Temporada Alta acaba de tancar edició i ja ha anunciat que la pota digital es mantindrà el 2021. Per celebrar els 30 anys prometen reforçar les produccions internacionals. Un dels espectales que segur que hi serà és la coproducció de Romeo Castellucci Bros, que a cada funció vesteix uns 20 homes de policia, no actors, i els dona unes instruccions a seguir, en una exploració sobre la creació immediata i la democràcia.

Poques finestres internacionals

Broadway i el West End tancats i pendents de les gires

Broadway va apagar els llums el 12 de març i la nova data de reobertura que han marcat al calendari és el 30 de maig del 2021. El West End està tancat com a mínim fins al març. A Madrid, val la pena espiar la programació dels Teatros del Canal: el polonès Krystian Lupa amb Capri, the island of fugitives (cinc hores sobre religió i dictadura que el director descriu citant Jesucrist, Godard, Bardot i Fritz Lang) i John Malkovich fent de dictador a Simplemente, llámeme Dios. Diverses produccions madrilenyes passaran per aquí: des de Concha Velasco al Goya fins al monòleg Una habitación propia amb Clara Sanchi, directe del Teatro del Barrio a la Sala Beckett. De moment, dos internacionals que sabem que passaran per Barcelona: l'espectacle de Jan Lauwers i la Needcompany revisant les obres més violentes de Shakespeare, Billy's violence (al juliol al TNC dins el Grec), i una altra aproximació a la violència i al debat de si els fins la justifiquen a l'espectacle de Tiago Rodrigues Catarina e a beleza de matar fascistas (febrer al Lliure).

Comiats i arribades

Canvis a la Sala Hiroshima, a l'Escenari Brossa i al TNC

Un any en què s'ha perdut el 60% del públic teatral i un 2021 marcat per les restriccions fa pensar que la crisi s'acarnissarà amb els professionals i els productors teatrals. A falta de saber si hi haurà baixes sonades, sabem que la Sala Hiroshima tancarà la seu del Poble-sec (tot i que fins al maig mantenen la seva programació off limits, arriscada i necessària); que l'espai municipal de l'Escenari Brossa canviarà de gestors: passarà del Mag Hausson a la Fundació Brossa (de moment, el director Marc Chornet es queda), i que el Goya seguirà sense direcció aquest any.

A l'estiu arribarà la primera dona a la direcció del Teatre Nacional, Carme Portaceli (després dels vuit anys de Xavier Albertí), que s'ha proposat fer un teatre més divers en tots els sentits. I pel que fa als comiats, qui sap si tindrem l'adeu definitiu d'El Tricicle, pendents d'unes últimes setmanes d'exhibició que la pandèmia els va sabotejar.