El Lliure torna a ser la casa del teatre europeu més radical

BarcelonaQuè fa que el teatre sigui teatre? Ni un escenari, ni una platea, ni un text ni uns actors són indispensables perquè una creació sigui entesa com una obra teatral. El Teatre Lliure vol buscar l’essència del teatre i expandir al màxim els seus límits. Per això aquest dimarts comença un cicle titulat Katharsis que acollirà les propostes més extremes i radicals de l’escena tant catalana com internacional. Fins al 31 de gener hi passaran artistes plàstics com el francès Olivier de Sagazan, que construeix en directe escultures sobre el cos humà; el duet Lolo & Sosaku, que genera sons i música a través de les màquines, i l'alemanya Susanne Kennedy, que representarà un Txékhov amb actors convertits en maniquins. En total el Lliure de Montjuïc acollirà set propostes escèniques que transiten entre la música, l’escultura, la pintura, la performance i, evidentment, el teatre.

Katharsis neix amb el repte d’agafar el relleu del cicle Radicals Lliures, que deu anys enrere va impulsar les creacions de dramaturgs com Angélica Liddell, Alex Serrano, Albert Serra i Jordi Oriol. El temps ha transformat el panorama escènic, n’ha difuminat els marges i s’ha convertit, cada vegada més, en un espai de confluència de disciplines. Segons la directora de programació i continguts del Teatre Lliure, Georgina Oliva, l’interrogant que ara guia aquest nou cicle és trobar què fa que una obra de teatre sigui radical. A l’hora d’escollir les propostes per al cicle, Oliva s’ha marcat quatre punts cardinals. “He buscat creacions que convidin a contemplar, escoltar, reconèixer i jutjar”, explica la directora de continguts, que s’inspira en la poètica d’Aristòtil per reformular “l’experiència catàrtica segons la nostra contemporaneïtat”.

Aquest cicle és un dels pilars del projecte del director del Teatre Lliure, Juan Carlos Martel, per a l’equipament. Un dels objectius del director és convertir el teatre en un dels pols d’atracció d’artistes internacionals al sud d’Europa, i Katharsis apunta clarament cap aquí. “Volem reflexionar sobre la dramatúrgia contemporània a Europa i, per això, la selecció de les obres crea un arc des de l’avantguarda alemanya fins a la cultura de carrer”, explica Oliva. El públic hi haurà de participar i entrar al teatre “amb una mirada curiosa i oberta, amb amplitud de mires i capacitat per prendre consciència”.

La metamorfosi dels cossos

Creadors de referència d’arreu d’Europa portaran al Lliure una sèrie de propostes que giren al voltant de la metamorfosi del cos humà. L’escultor francès Olivier de Sagazan encetarà el cicle avui i demà a l’Espai Lliure amb Hybridation, una performance que modela el propi cos i el d’una intèrpret mitjançant el fang i la pintura. De Sagazan treballa en directe i converteix els espectadors en testimonis vius del procés de creació d’aquestes escultures humanes en moviment. “És un ritual brutal, que dona forma a una feina macabra i contundent”, assenyala Oliva. Hybridation, però, no és només una performance de valor formal. A través de la transformació constant del cos, De Sagazan apel·la a les lluites entre dos éssers que intenten conviure entre l’amor i l’odi.

La plasticitat també impera a la versió de l’alemanya Susanne Kennedy de Les tres germanes de Txékhov. L’espectacle, titulat Drei Schwestern i amb dramatúrgia d’Helena Eckert, es representarà el 29 i 30 de gener a la Sala Fabià Puigserver. La principal peculiaritat del muntatge és que els actors esborren les seves faccions amb unes màscares que els unifiquen i els converteixen en una mena de maniquins vius.

Per reflexionar sobre com els nostres residus ens defineixen, Sarah Vanhee omplirà el 23 i 24 de gener la Sala Fabià Puigserver de totes les deixalles que ha acumulat durant un any. Amb Oblivion, aquesta creadora belga exposa els seus residus i, a partir de cada objecte, reflexiona sobre la higiene, la porqueria, el petroli i la sostenibilitat.

L'emoció del que és quotidià

L’artista plàstica barcelonina Julia Mariscal també utilitza objectes quotidians per construir una performance que, en el seu cas, apel·la a la fragilitat de la vida. Paquets de sal, cera, cabells, recipients de vidre i olles prendran vida el 25 i 26 de gener a l’Espai Lliure amb Ocells-textos-onades, un espectacle eminentment abstracte. “Busco generar emoció i reconeixement a l’espectador mitjançant gestos als quals normalment no parem atenció –diu Mariscal–. Hi ha emoció en algú que és a casa bullint una patata”.

En un terreny completament diferent, Marc Villanueva posarà a prova tots aquells que s’atreveixin a participar a El candidato (o candidata) el 24 i 25 de gener a la sala de lectura del Lliure. La seva proposta, que es va estrenar el 2018 al festival TNT, parteix d’un joc de taula creat a París el maig del 1968 i en el qual participen els espectadors en grups de vuit. Ells seran els que decidiran com evolucionen les peces de la partida performativa, on hi ha des de governants fins a sicaris i periodistes per reflectir tots els agents de l’esfera política. “És un dispositiu lúdic que posa de manifest les estructures de poder i com, a mesura que hi juguen, les persones les van integrant”, destaca Villanueva.

En aquesta amalgama de disciplines també hi haurà música. El duet argentino-japonès Lolo & Sosaku ha creat, especialment per a aquest cicle, un concert que interpretaran les seves escultures mecanitzades. L'espectacle C言語 c language P系。 Tipo P portarà el 30 i 31 de gener a l’Espai Lliure, segons Lolo, “màquines que fan por i altres que desperten tendresa” a partir dels sons que emeten.

La primera edició de Katharsis culminarà amb música. Per primera vegada, el Teatre Lliure ha programat una batalla de galls que reunirà una vintena de rapers d’arreu de Catalunya disposats a enfrontar-se entre ells mitjançant la improvisació i els combats verbals. Ho faran a la plaça Margarida Xirgu el 31 de gener, en una proposta que vol obrir el Lliure també a la llibertat absoluta del món del rap.