Els conillets d’Índies de la ‘nova normalitat’ teatral

BarcelonaLa nova normalitat teatral s’experimentarà en deu espais escènics de Catalunya: set de públics i tres de privats. Si al llarg d’aquest mes cap altra sala no s’anima, al juliol hi haurà arts escèniques en viu en set teatres de Barcelona (el Grec, el TNC, el Lliure, el Mercat de les Flors, la Beckett, la Biblioteca de Catalunya i el Victòria) i a tres de la resta del país (La Planeta de Girona, el Kursaal de Manresa i l’Ateneu d’Igualada). Les funcions es faran amb els espectadors separats els uns dels altres, aforaments reduïts i seguint els protocols de la Generalitat per evitar contagis. Hi haurà platees amb mascaretes i entrades virtuals, mentre que els entreeactes i els programes de mà estaran prohibits. La publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) de les mesures a seguir quan acabi l’estat d’alarma va activar dimarts passat el compte enrere perquè aquests teatres adaptin les seves instal·lacions i els artistes tornin als escenaris.

Al Teatre Lliure, que obrirà la Sala Fabià Puigserver i l’Espai Lliure, treballen amb tres protocols: un per als treballadors de l’equipament, un per als artistes i un per al públic. Al juny el teatre ha començat un procés de desescalada i alguns dels seus empleats ja hi han tornat. “Els primers han sigut els encarregats de manteniment, els tècnics i el servei de neteja”, explica el director del Lliure, Juan Carlos Martel, que afegeix que l'obertura al juliol servirà "per provar l'entrada i sortida d'espectadors, veure com s'apliquen els protocols i preparar-nos per a la temporada vinent". Com el Lliure, la majoria de teatres estan aquests dies tornant a aixecar la persiana i empescant-se-les perquè les instal·lacions siguin segures a l’hora d’obrir-les al públic.

Mascaretes a platea

El trencaclosques que més els fa ballar el cap és la qüestió de l’aforament. Segons el BOE, quan comenci la nova normalitat no hi haurà restriccions d’ocupació als teatres, tret de les que pugui determinar cada comunitat autònoma. Ara bé, els espais hauran de garantir la distància d’un metre i mig de separació entre espectadors. Si no ho fan, el públic haurà “d’adoptar les mesures d’higiene necessàries per evitar contagis”, és a dir, haurà d’utilitzar mascaretes. Alguns teatres deixaran un seient buit de separació entre espectador i espectador, però com que l'espai d'una butaca és inferior d'un metre i mig, en aquests casos el públic haurà de portar mascareta durant tota la funció. Altres sales opten per garantir els dos metres de distància, ja sigui deixant més butaques lliures entremig o bé movent les cadires, en el cas dels espais que no les tenen clavades a terra.

Els aforaments teatrals del juliol oscil·laran entre un terç i el 50% de tota la capacitat de cada sala. El Teatre Nacional de Catalunya serà l'espai amb menys públic, amb 14 persones durant cada funció de La melancolía del turista a la Sala Tallers. Però aquest espectacle utilitza objectes en miniatura i ja requereix d'entrada un nombre d'espectadors molt reduït. La sala que rebrà més públic serà el Teatre Victòria, amb 430 persones com a màxim a la platea. Ara bé, hi haurà una excepció: el Teatre Grec, com que és a l'aire lliure, podrà arribar a les 800 localitats ocupades.

Totes les butaques hauran d'estar numerades i assignades abans d'entrar a la sala. A La Planeta de Girona, per exemple, la distribució es farà abans que comenci l'espectacle. "És el mètode més útil per a aquells espectadors que volen bescanviar les entrades d'espectacles cancel·lats per ara al juliol. Els hem trucat un per un i ja sabem quants vindran a cada funció. Tindrem un mapa amb les localitats i cada espectador decidirà on vol seure abans d'entrar", explica el responsable de La Planeta, Pere Puig. Com ell, la majoria de teatres s'han trobat que no podien garantir la ubicació dels espectadors a l'hora de bescanviar entrades comprades per la primavera. "Amb els aforaments reduïts, és pràcticament impossible garantir a tothom que seurà allà on volia abans del coronavirus", subratlla Puig.

Esperes més llargues per entrar i sortir

Com que els protocols de la Generalitat permeten agrupar unitats de convivència al teatre, alguns espais com el Kursaal de Manresa han preparat localitats per a grups de dues, tres i quatre persones. "Això ens permet fer algun espectacle familiar i que els nens no hagin de seure sols", assenyala el gerent del Kursaal, Jordi Basomba. El teatre, que excepcionalment obrirà al juliol, es pren aquest mes de prova "per veure com van els canvis d'entrades, l'organització de les cues i l'entrada i sortida del públic", diu Basomba.

De fet, aquesta nova normalitat teatral comportarà que l'accés als teatres s'allargui, perquè no podrà entrar-hi tothom alhora. Els espais habilitaran totes les portes –a la Sala Fabià Puigserver del Lliure n'hi haurà fins a 6– per agilitzar el moviment d'espectadors, que es mouran per grups. "Demanarem a la gent que vingui abans, amb més temps, perquè hauran d'entrar per torns. La sortida també serà esglaonada, i durant les entrades i sortides, si no es guarda distància, s'haurà de portar mascareta", assenyala la directora del Mercat de les Flors, Àngels Margarit. Per organitzar el públic i evitar el caos, el Mercat pràcticament ha duplicat el número d'acomodadors, mentre que el Lliure els ha incrementat en un 60%.

Ara mateix només hi ha un teatre a tot Catalunya que ja té experiència a l'hora de posar en pràctica aquests protocols: L'Ateneu d'Igualada. "Hem precintat les butaques que estan inhabilitades. La gent entra al teatre, es renta les mans i no es treu la mascareta fins que no s'asseu a la butaca", explica el cap de servei de Cultura d'Igualada, Jep Rabell. Malgrat tot el ritual obligat per la situació sanitària, l'experiència és bona i la resposta del públic avala que el teatre s'hagi reactivat. "Tenim una parròquia de fidels increïble. N'hi ha alguns que abans de venir s'ho han pensat dues vegades, però en general tothom que ha vingut ho ha fet amb molta il·lusió", apunta Rabell. El col·lapse divendres passat de la web del Festival Grec per comprar entrades certifica les seves paraules i permet deduir que el públic té ganes de tornar als teatres.