"De cop i volta ens vam trobar amb un any sense res"

BarcelonaLa companyia Les Bianchis havia d'estrenar Les croquetes oblidades el març passat. Engruna Teatre tenia a punt Sopa de pedres per a la Mostra d'Igualada del 2020. I, com elles, moltes companyies de teatre familiar es van trobar la primavera passada amb espectacles preparats per estrenar i els escenaris buits. "Hem sobreviscut com hem pogut. De cop i volta ens vam trobar amb un any sense res", afirma Nunu Santaló, de Les Bianchis. El sector va poder agafar una mica d'aire a la tardor, quan es van tornar a programar obres, però la reducció de l'aforament al 50% els va tornar a colpejar fort. "Ho vam viure amb molta angoixa, perquè a casa tots els diners que entren venen del teatre. Teníem un petit racó i per sort vam poder anar tirant", explica Txell Botey, de Teatre al Detall. Les companyies també han patit de ple la reducció de les funcions escolars. "N'hi ha moltes menys, i com que els aforaments són reduïts tot plegat demana un esforç econòmic molt gran", diu Mireia Fernàndez, d'Engruna Teatre.

Per tot plegat, la 32a Mostra d'Igualada arriba amb més força que mai. La fira estratègica, clau per al sector, ha programat des de dijous fins a aquest diumenge 47 espectacles presencials, la majoria de companyies catalanes. Es podran veure en 15 recintes amb l'aforament del 50% i en espais oberts amb accés limitat, i a un preu simbòlic de 2 euros. S'hi estrenaran peces com La motxilla de l'Ada, de Teatre al Detall; Container, d'Emília Gargot; Les històries naturals, de Lazzigags Produccions, i La punta de mi nariz, de Kolektivo Konika. També s'hi podrà veure Camí a l'escola, de Campi qui Pugui -guanyadora d'un Premi de la Crítica-, Ikimilikiliklik, de Marie de Jongh, i Bodas de sangre, el nou espectacle de Projecte Ingenu.

La programació de la Mostra s'ha hagut d'adaptar a una situació excepcional: la gran quantitat de muntatges produïts però que pràcticament no s'han pogut representar per culpa de la crisi sanitària. "Ara hi ha un tap brutal d'espectacles per estrenar perquè durant l'any passat s'ha creat molt", assenyala Botey. L'aturada va empènyer les companyies a focalitzar-se en els processos de creació i, fins i tot, a repensar-se més a llarg termini. "Vam aprofitar per donar pes i solidesa al projecte i fer un treball més transversal", diu Fernàndez.

Refugiats, dol i identitat de gènere

Ni la crisi sanitària ni el coronavirus trepitjaran els escenaris de la Mostra d'Igualada d'enguany. Les companyies han esquivat la pandèmia, si bé moltes s'han atrevit amb temes contundents. A la Mostra hi haurà obres sobre els refugiats, la mort, la llibertat sexual, la identitat de gènere i la memòria dels objectes. "Acostumem a buscar temes que no siguin convencionals i volíem tractar la mort amb els nens. El gran repte de l'obra era poder parlar de la mort sense ser gaire dramàtic", explica Santaló. Les Bianchis van fer tàndem amb la dramaturga Clàudia Cedó per construir una aventura escènica que apel·la grans i petits. "Molta gent surt plorant, sobretot els adults, però és més de l'emoció que no pas de viure la pena de la mort", diu Santaló.

Engruna Teatre s'aproxima a les vivències dels refugiats amb Sopa de pedres, la història d'un nen que marxa a Europa buscant una nova oportunitat. "Volíem plantejar què significava per a nosaltres, els europeus, que una persona refugiada arribi aquí. Treballem des de l'implícit, buscant la bellesa a l'hora de tractar el tema perquè la història es transmeti des de l'emoció", subratlla Fernàndez. I Teatre al Detall relata el trànsit d'una nena transsexual amb La motxilla de l'Ada, un espectacle fet de música i projeccions. "L'obra va sorgir d'una experiència personal, del trànsit de la millor amiga de la nostra filla. La història ens va quedar a dins fins que ens va inspirar per a l'espectacle -assenyala Botey-. Creiem que amb els nens s'ha de poder parlar de tot".