El Teatre Arnau: d’oblidat a disputat

Barcelona“El Teatro del Barrio no serà un lloc per a partits polítics ni per a cap estructura institucional. Sí que ho serà per als moviments socials”. Aquest és el contundent lema de la cooperativa cultural que ha produït, entre d’altres, els espectacles Ruz-Bárcenas i El rey -en cartell al Lliure fins al 20 de març-. El projecte madrileny va ser el punt de partida d’una xerrada que ahir va organitzar el Casal Pou de la Figuera de Ciutat Vella i en què també va participar la plataforma ciutadana Recuperem l’Arnau.

Els dos projectes mantenen afinitats, però mentre que el Teatro del Barrio fa anys que té una seu funcionant a Madrid, el col·lectiu veïnal de Barcelona està desenvolupant un procés participatiu per tornar a engegar l’activitat escènica del Teatre Arnau. “Treballem per recuperar el patrimoni històric que representa l’edifici, que és l’últim teatre de barraca, i per crear un equipament públic comunitari enfocat a les arts escèniques”, explica un dels membres de Recuperem l’Arnau, Borja Lozano.

Però aquesta no és l’única proposta que hi ha ara mateix sobre la taula per reobrir l’històric edifici del Paral·lel. El Museu de les Arts Escèniques (MAE) fa temps que busca una seu i des de CiU defensen el Teatre Arnau com la millor ubicació perquè “seria un punt de dinamització de l’avinguda molt important”, opina l’extinent d’alcalde de Cultura Jaume Ciurana. A més de conservar els fons de l’Institut del Teatre, el seu projecte inclouria un espai dedicat a un centre d’interpretació de l’avinguda. Per altra banda, Ciurana veu en el MAE una opció més viable en l’aspecte econòmic, ja que, com que és propietat de la Diputació de Barcelona, podrien destinar una part dels 30 milions d’euros que dediquen a equipaments culturals a la reforma del teatre. La directora de l’Institut del Teatre, Magda Puyo, ha defensat públicament la necessitat d’obrir el museu, el contingut del qual ja existeix però amagat al soterrani del centre. De moment, confirmen que han iniciat converses sobre l’Arnau, però també sobre altres opcions. No es volen precipitar: el 2011 ja es va anunciar que el Museu de les Arts Escèniques obriria a la Casa de la Premsa, i no va passar mai.

Veredicte tècnic, al setembre

La qüestió econòmica ha sigut l’element clau que n’ha dificultat la reobertura, però la llarga història de l’edifici també hi ha afegit un component sentimental. Construït el 1894 i amb un segle d’activitat al darrere, el Teatre Arnau va viure l’època daurada del Paral·lel i va ser també l’escenari de debut de l’actriu Raquel Meller. Després d’una aturada temporal el 1994, va tancar les portes definitivament el 2000 per obrir una etapa d’incertesa que s’ha allargat fins avui. L’edifici va passar a mans de l’Ajuntament quan el PSC el va adquirir el 2011. Pocs mesos després CiU va entrar al govern municipal i va buscar una empresa que en fes la rehabilitació a canvi d’una concessió a 50 anys. Davant l’absència d’interessats, es va limitar a fer unes obres bàsiques per frenar-ne el deteriorament.

Aquesta és la situació que ha heretat el govern d’Ada Colau: un edifici històric en un punt estratègic de la ciutat però malmès després de 16 anys en desús i que demana una forta injecció econòmica per poder tornar a tenir utilitat. De moment, l’Ajuntament ha invertit uns 50.000 euros a revisar l’estat de l’estructura per valorar quines actuacions calen realment i a quin cost. El diagnòstic se sabrà al setembre. Mentrestant, el tràmit de llicència d’obres ja està en marxa i s’han concertat reunions amb veïns, grups municipals i institucions per conèixer els diferents interessos i trobar un projecte abans de la tardor. Precisament aquí és on neix l’origen de la disputa: quin ús haurà de tenir el nou Teatre Arnau?

Barcelona en Comú vol que la decisió es prengui a través d’un procés participatiu que integri els veïns i el sector cultural. La plataforma Recuperem l’Arnau, que engloba múltiples col·lectius del Raval, el Poble-sec i Sant Antoni, es mostra oberta a destinar una zona de museu sempre que això permeti que el nou teatre sigui “un espai viu on es puguin presentar espectacles”, aclareix Lozano.

Opcions incompatibles

Però els dos projectes semblen incompatibles: els fons de què disposa el MAE no caben a l’Arnau conjuntament amb un teatre en actiu. Des del PSC, l’arquitecte Daniel Mòdol defensa el procés participatiu però opina que “actualitzar les instal·lacions suposarà reduir encara més l’espai escènic disponible”, de manera que, segons ell, “el museu és l’única opció per mantenir i actualitzar l’immoble”.

Veus del teatre professional com el Col·lectiu de Companyies Independents i la sala Barts -veïna de l’Arnau- donen suport a l’opció que l’edifici recuperi l’activitat escènica. Una idea que l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya també comparteix, tot i que ho veu complicat. “Pretendre una activitat sostenible en una sala de 300 butaques és molt difícil”, apunta Xavier Marcé. Tot i això, opina que “si estigués sustentat amb un pressupost públic i es tractés d’un centre de recerca i creació, amb un escenari actiu, seria un projecte interessant”.

El futur del Teatre Arnau es desencallarà pel veredicte sobre l’estat de l’estructura de l’edifici, però les negociacions ja es preveuen complicades. Tothom coincideix en la urgència de reactivar un espai degradat del Paral·lel, però caldrà veure si finalment s’aixeca el teló o, en canvi, es talla la cinta.