El teatre s’adapta al ‘last minute’
Les sales incentiven la compra anticipada amb abonaments flexibles i cancel·lacions d’última hora
Barcelona¿Falten dues hores per anar al Teatre Nacional i tens la paranoia que tothom tus al teu voltant? No pateixis, pots cancel·lar l’entrada enviant un correu electrònic, com si fos una reserva a Booking. ¿Vols anar al teatre amb els amics i sense compromís de data? Mira els abonaments flexibles de Focus o el Teatre Lliure: pots triar l’espectacle fins a última hora. Les sales s’estan adaptant sobre la marxa a una temporada totalment imprevisible. La primera estratègia comercial que han aplicat per incentivar el consum ha sigut la de flexibilitzar al màxim la compra d’entrades: per exemple, el Liceu permet retornar tiquets fins a 15 dies abans de l’espectacle, Focus ha creat un abonament conjunt per als seus quatre teatres i el Lliure ha inventat unes subscripcions amb tarifa plana.
Després de la lluita perquè el públic tingui la percepció que el teatre és segur, ara l’objectiu de les sales és omplir platees, que tenen una restricció d’aforament d’entre el 50% i el 70% de la seva capacitat real. La fidelització amb abonaments és una fórmula, però la incertesa de com es desenvoluparà el curs és dissuasiva i contraresta aquesta opció. La realitat és que, per exemple, el TNC a aquestes altures ha venut la meitat d’abonaments que l’any passat, i al Liceu han caigut un 11% i es queden per sota els 10.000 abonats.
El públic cada vegada compra més tard l’entrada, però és que tampoc té gaire opció. Després d’anys en què s’obria la venda de tota la temporada sencera ja a la primavera, quan s’anunciava el cartell, ara passa el contrari: els teatres posen a la venda entrades per períodes curts pels possibles canvis en l’aforament permès pel Procicat. Alguns, com el Lliure, ni tan sols han anunciat més enllà del cartell de la tardor (també per poder adequar el contingut a la realitat canviant). Els teatres de Focus, per exemple, tot just estan venent fins desembre, perquè ja tenen l’experiència del curs passat, en què van haver de retornar als seus clients 700.000 euros en entrades anticipades el mes de maig. El retorn dels diners en cas de cancel·lació de l’espectacle és una garantia que tot el sector teatral aplica.
El perill de les grans produccions
Però incentivar la venda anticipada segueix sent important, i és crucial sobretot per als productors privats perquè serveix per finançar-se abans d’arrencar i tenir una base sòlida. Avui és impossible fiar-se’n: “No existeix la compra anticipada a mesos vista, i és normal”, explica Jordi Sellas, productor de La jaula de las locas, el musical de gran format que torna al Tívoli després de tancar a Madrid per l’inici de la pandèmia. “Nosaltres hauríem de començar el 22 d’octubre amb 1 milió de prevenda i avui tenim mil entrades venudes. Això et fa patir molt pel que fa a la gestió. Sents vertigen”, afirma Sellas. César Martínez, de Focus, assenyala que també han caigut els grans grups d’espectadors, els clàssics autobusos, que suposen el 30% de la taquilla. “No sabem si reconvertirem els espectadors amb entrades individuals”, apunta.
Aquesta tendència de venda posa en entredit especialment les grans produccions. Aquesta setmana l’empresa Stage ha anunciat el tancament del musical El rey león fins al març i la cancel·lació d’Anastasia a Madrid. La situació crítica de la pandèmia a la capital espanyola, la caiguda del turisme i els costos d’una plaça molt més cara han influït en la decisió.
A més, un espectacle amb més de 30 artistes en escena implica un risc més gran, també, de possible cancel·lació per covid entre la companyia. Una funció perduda implicaria pèrdues gegants. Per això tots els papers de tenen covers, cosa que, de fet, ja passava en un context normal. Fins i tot per al protagonista, Àngel Llàcer, en el cas de La jaula de las locas. És la manera per assegurar la viabilitat de l’obra.
Si bé els hàbits de consum estan canviant en un ampli sector del públic, no passa el mateix entre els alts consumidors de teatre i en les cites que són de curta durada, com ho demostra que el festival Temporada Alta té el 75% de les entrades venudes abans de començar.